Els tarragonins volen canvi, les tarragonines també!

Pocs dies després de les eleccions municipals s’ha fet evident que les tarragonines i els tarragonins volen un canvi.

Estic convençuda que les dones hem tingut un paper clau en aquesta situació de canvi al nostre país i a la nostra ciutat. El retrocés que ha patit a nivell de país la dreta heteropatriarcal no és més que una evidència de l’arribada a les urnes de l’empoderament femení que va arrencar amb el moviment #metoo, va seguir amb les massives manifestacions del 8 de març i es va alçar amb la sentència contra la manada. La revolució feminista que va esclatar fa dos anys amb la lluita a favor d’una igualtat real entre homes i dones ha acabat, finalment, reflectint-se en els resultats electorals.

El paper de les feministes, però, ve d’un llarg camí, des de l’any 1968 en què va sorgir el lema “allò privat és polític” i es van començar a posar sobre la taula de debat temes que fins llavors eren assumptes privats de les dones com la maternitat, la sexualitat femenina i la violència contra les dones. Aquests 50 anys de lluita continuada han donat els seus fruits, el paper de les dones en la societat i en la representació política cada dia és mes evident, tot i que encara no estan, ni de lluny, totes les fites assolides.

Els nostres representats polítics cada cop són més conscients de les discriminacions que pateixen les dones. Al marge de les millores aconseguides, cal seguir lluitant per assolir la igualtat de gènere com a dret fonamental. I cal, també, continuar combatent el discurs de la ultradreta, disposada a atacar el feminisme i tots els avenços aconseguits en la igualtat real entre homes i dones.

Cal anar més enllà de representants polítics que s’omplen la boca de feminisme però no aconsegueixen concretar cap acció. Cal superar els missatges buits sobre el respecte i cal aplicar una sèrie de mesures per potenciar el paper de la dona dins de la nostra societat i protegir-la dels riscos que l’envolten.

Cal impulsar un protocol clar d’atenció a la dona per part de la guàrdia urbana, especialment en moments de màxima mobilització als carrers, com la festa major, per a què protegeixin les dones en aquelles situacions en què se senten assetjades o vulnerables. Cal, també, pensar l’urbanisme en femení, dissenyant espais urbans que permetin les dones mantenir la seva seguretat personal a qualsevol hora del dia.

Cal abordar les polítiques de govern amb perspectiva de gènere a tots els nivells i etapes, incorporant criteris de paritat i afavorint la conciliació del temps de treball remunerat, treball familiar i el temps lliure, sense oblidar el paper de les dones en la vida social i cívica de les entitats del seu entorn. Perquè, com va dir Michelle Bachelet, quan una dona entra en política canvia la dona, però quan moltes dones entren en política, canvia la política.

Cal donar visibilitat a totes aquelles iniciatives impulsades i liderades per dones per a poder promocionar i atraure el talent femení. Iniciatives empresarials, difusió d’activitats polítiques, socials i culturals promogudes per dones, posar una especial difusió en el foment i difusió de l’esport femení, crear espais de diàleg i col·laboració amb associacions i moviments feministes… entre moltes d’altres propostes.

Cal lluitar activament contra la segregació laboral, evitant la feminització de determinades tasques i la masculinització d’altres, vetllant per una paritat real en els òrgans on es prenen les decisions i en els alts càrrecs de govern de la ciutat, per donar a totes les persones les mateixes oportunitats, independentment del seu gènere.

Necessitem un nou equip de govern que es preocupi i s’ocupi de la igualtat real entre dones i homes. Necessitem un nou equip de govern que posi les persones al centre de la vida municipal i que recordi que les dones són una peça fonamental de la nostra societat.

La revolució és de les dones!