Ja sé que porteu cinc minuts pensant què vol dir aquest titular. Ho he fet expressament perquè el memoritzeu. Si als anys vuitanta era moda sentir les brometes del Tip i Coll, aquella parella d’humoristes, ara tenim un altre gag que he batejat com el «Tipificat». Té a veure amb el que vaig aprendre en una classe de Dret. Sí, amics, hi ha gent que els seus dies lliures els dedica a la pesca, però jo vaig decidir començar a estudiar llibres de doctors en penalitats. Una de les coses que més em van sorprendre, a banda de la facilitat dels «profes» per pronunciar paraules com «litisconsorci» o «fiduciari», va ser la tipificació. I què és això? Us preguntareu angoixats. Doncs aquesta paraulota defineix l’acció penal que està castigada. Us posaré un exemple, en aquesta classe de Dret de barra de bar que us dono de forma gratuïta. Si teniu un amic que es deixa «menjar el tarro», en el sentit més literal, tipus Hannibal Lecter, i us feu una amanida amb els seu cervell, no us passaria res, perquè el canibalisme no està tipificat al nostre -perdó, seu- Codi Penal.
Bé, una vegada sabem que el canibalisme o la prostitució no estan castigats, farem una cosa senzilla que és saber si muntar un referèndum està tipificat com a delicte o no. Ai carai! Sembla que no. Doncs, no entenc res... què estan fent a can Marchy? Espereu un moment que truco el meu professor de Dret Penal. Piiii. Piiiii. -Digui? -Professor, que em podria explicar per què es jutgen coses que no estan tipificades? -Miri, Peñalver, d’aquest tema n’estic bastant «tip» i estic més «ficat» en veure La Voz Senior, que m’emprenyo menys.