La importància de les matemàtiques

Fa uns dies una companya em va comentar que en una coneguda cadena de supermercats tenien un preu equivocat i que malgrat dir-ho en diverses ocasions no l’hi feien gens de cas. M’explicava que va ser una filla seva qui es va adonar de l’error i que en dir-li a l’encarregat no li va donar gens d’importància i a sobre li va dir que era un preu que es posava en l’àmbit de tot l’Estat. L’oferta en qüestió era la de suc de taronja natural, i el preu era de, posem dos euros, per 500 cl, o 1,20 per 250 cl.

«Aquesta és la meva», vaig pensar i aquella mateixa tarda ja em teniu en un centre d’aquesta cadena, diferent del que m’havia comentat la meva coneguda. Efectivament, allà estava aquella ganga: 500 cl de suc de taronja natural i acabat de exprimir per 2 euros. Naturalment no podia deixar escapar l’ocasió i vaig començar a omplir envasos de mig litre. Quan ja en portava set, es van acabar els recipients i vaig haver de cridar a un treballador per veure si en podia aconseguir més i molt amablement em va dir que de seguida n’anava a buscar.

Abans que ho fes li vaig dir que m’estranyava moltíssim que no hi hagués una llarguíssima cua per aprofitar aquell preu tan extraordinàriament temptador. Ja vaig notar que em mirava amb cara estranya, d’aquelles que és fan quan penses que algú no hi toca gaire. Amb un somriure una mica forçat em va dir que era un producte que sortia prou, però que tampoc era per tirar coets les vendes que se’n feien.

Em vaig quedar guardant el lloc, no fos cas que algú me’l volgués prendre. Quan va tornar amb uns quants envasos més, li vaig fer veure la meva alegria perquè ningú m’hagués volgut fer fora de la meva situació de privilegi. Vaig seguir omplint envasos fins a arribar als 500 cl de rigor. Val a dir, que tampoc no volia ser massa acaparador i com deia la meva àvia (encara que em sembla que els darrers estudis fets per les més prestigioses universitats ho desmenteixen) el suc de taronja s’ha de prendre al moment perquè no perdi part de les seves meravelloses propietats.

El problema va venir a l’hora de pagar. La caixera va marcar que el preu del producte era deu vegades el que indicava el cartell. Jo, amb tota educació li vaig dir que s’havia equivocat. Va insistir en què no, que portava deu envasos i que per tant eren 20 els euros a abonar. Vaig fer-li notar que no era això el que indicava el rètol.

I res, la cosa va anar pujant de to fins que es va decidir a cridar l’encarregada. Aquella dona, molt amablement, em va dir que jo estava equivocat i que havia de pagar els 20 euros o d’allà no sortia ni una gota del preuat líquid taronja.

Ja li podia repetir una i mil vegades que no, que l’equivocat era ell. Que portava exactament 500 cl i que el preu que volia pagar era exactament el mateix que oferia la cadena a tots els seus centres de l’estat, i que no estava disposat a pagar ni un cèntim més dels que ells indicaven que no era altre que 2 euros per 500 cl.

Total, abans que vingués el guàrdia de seguretat i que la cosa passés a més vaig decidir marxar, això sí, sense endur-me els deu envasos que tant de temps m’havien costat omplir. Potser us preguntareu perquè no vaig insistir. Doncs perquè jo soc de naturalesa pacífica i no m’agrada ni discutir ni crear un conflicte d’una situació producte d’un error, encara que no el volguessin corregir.

Suposo, perquè sempre soc benpensant, que qui posa els preus en l’àmbit nacional es va equivocar i no que faltés a classe el dia que ensenyaven les equivalències entre les unitats de volum i que, naturalment, no desconeix que 500 cl són cinc litres, així com 500 ml o 500 cc és l’equivalent a mig litre. El que m’estranya és que ningú li hagi dit que–en com a mínim dues botigues– s’ha denunciat l’error. Si no, no s’explica aquest sostenella y no enmendalla tan hispànicament carpetovetònic.

Ara, molt em temo que la fotografia de la meva cara deu estar en la llista dels més indesitjables de la cadena i no m’atreveixo a tornar a anar a comprar en cap dels seus supermercats, no fos cas que només arribar em fessin fora a cops de peu. Espero que, amb una mica de sort ja s’hagi canviat el preu i sigui deu vegades més car però cent cops més raonable. Si ho veieu, us agrairia que m’ho féssiu arribar.