Uns ajuntaments al «servei del país»

Aquest dissabte 15 de juny es van constituir els nous ajuntaments i es van proclamar els nous alcaldes i alcaldesses. Les forces independentistes no van trigar ni dos minuts a posar-se d’acord, amb la inestimable ajuda dels Comuns i Podem, per assolir alcaldies i posar «al servei del país» els nous consistoris.

És un oxímoron en tota regla perquè, a veure, si el senyor Torra afirma que s’han de constituir ajuntaments independentistes d’acord amb aquest criteri del «pacte de país» caldria recordar-li que les candidatures independentistes tan sols han obtingut 1’5 milions de vots en aquestes eleccions municipals... sobre un cens electoral de 5’5 milions de catalans i catalanes amb dret a vot. O el que és el mateix, els independentistes han obtingut el 42% dels vots emesos en aquestes eleccions (un cinc per cent i uns 500.000 vots menys que a les eleccions del 21-D). Per tant, com poden demanar un «pacte de país» deixant fora, explícitament, a quasi el 60% dels votants d’aquest país? És que és de traca!

Posar al servei del país... una gran frase buida de contingut en boca dels grans líders independentistes. Això significa fer el mateix que Torra al Govern, paralitzar l’acció de govern quotidiana i dels projectes estratègics de ciutat, per centrar-se en penjar llacets i pancartes, no compartides per la majoria de la ciutadania, i que trenquen la neutralitat política que hauria de tenir un ajuntament. I aquesta opinió no és només una sensació, si no també és una realitat. Només cal mirar les acciones del govern Torra el darrer any, i creieu-me que s’acaba ràpid: cap ni una. Ni una sola proposició de llei en un any. De fet, estem a juny de 2019 i ni tan sols ha tingut la valentia de presentar un projecte de pressupostos, per cert, uns pressupostos que porten prorrogats des de l’any 2017. ERC, que gestiona la cartera d’Hisenda del Govern Torra, ja ha dit que la Generalitat no té diners, que falten més de 2.000 milions d’euros.

Mentrestant Torra culpa al 155 (sense aplicació des de fa més d’un any), a la falta de diàleg i al deute històric de Catalunya (un deute que ja sabem que no és com expliquen). Però la realitat és que Catalunya, motor econòmic d’Espanya, creix per sota de la mitjana estatal i les exportacions han caigut un 1,1% al primer trimestre de 2019, el primer descens des del 2011. La falta de Govern està tenint conseqüències per al dia a dia de la gent, i si no que li preguntin a les universitats públiques. La URV, la nostra, ha hagut de tornar a pujar a les taxes universitàries als i les estudiants, perquè la Generalitat continua baixant la seva aportació econòmica. El que aporten Junts i ERC no serveix ni per cobrir les nòmines dels i les treballadores. Ells són els responsables de que centenars d’estudiants hagin de marxar de la universitat per no poder pagar la matrícula, però no han tocat ni una coma dels concerts econòmics amb les universitats privades.

I les coses que posen en marxa, ràpidament ho paralitzen. El govern municipal socialista de Ballesteros a Tarragona, va aconseguir que la Generalitat posés en marxa la construcció de la nova Escola Arrabassada. ERC, responsable d’educació, ja l’ha paralitzat. Per cert, pocs dies després de que es confirmés que la mateixa ERC tindria l’alcaldia de Tarragona, gràcies a un pacte de l’odi amb la CUP, els Comuns i (oh! Sorpresa) amb Junts per Tarragona. Això si, Pere Aragonès va venir dissabte a Tarragona per felicitar el nou flamant alcalde, Pau Ricomà, però es va oblidar de portar els diners que la Generalitat deu a la ciutat en matèria, i només per posar un exemple, de beques-menjadors. Tampoc va dir ni una sola paraula de la situació financera de la URV, no era el dia. No fos cas que algú recordés que la Generalitat ni està ni se la espera.

Fins ara els ajuntaments, la majoria socialistes, havien aconseguit suplir aquesta falta de recursos, sobretot en matèria social. Ara alguns ajuntaments estan al servei del país i aquestes necessitats poden esperar. Perquè sempre podran dir que la culpa i la responsabilitat de les mancances és «de l’Estat opressor» o bé que tot respon «a un pla secret farcit de jugades mestre d’on sortiran», com per art de màgia, «estructures d’Estat i reconeixements internacionals». Ja sabeu, Ajuntaments al «servei del país».