Control de la jornada i dignitat de tracte a la classe treballadora

Com si d’un gest de complicitat a la Història del sindicalisme es tractés, el Reial Decret 8/2019 de 8 de març imposa a les empreses espanyoles l’obligació d’implantar sistemes de registre diari de les jornades realitzades pels seus treballadors i treballadores. Per primera vegada, l’adopció d’aquests sistemes de control esdevé obligatòria per a tota mena d’empreses i en relació amb tots els tipus de contractació, siguin de jornada parcial o completa i de durada indefinida o temporal. A més a més, el registre serà necessari tant si es realitzen de manera habitual hores extraordinàries com si no.

La norma especifica que els sistemes de control finalment implementats en cada empresa siguin fruit l’acord i la negociació amb els representants sindicals dels treballadors acceptant que, en tot cas, i sigui quin sigui el mètode de control adoptat, aquest haurà d’oferir una prova «concreta, objectiva i fiable» de la realitat horària que reflecteix.

Casualitats de la història o no, aquest RD, que com hem indicat té data de 8 de març de 2019, coincideix amb el centenari de la vaga de La Canadenca, l’acció obrera que va marcar de manera definitiva la història del sindicalisme al nostre país. Aquesta vaga, impulsada per part del sindicat CNT, va tenir lloc a Barcelona al llarg dels 44 dies que van succeir des del seu inici, el 5 d’abril de 1919, a l’empresa Riegos y Fuerza del Ebro. Ràpidament, l’efecte de la vaga es va propagar fins a ser secundada per la pràctica totalitat del sector industrial català, arribant a paralitzar la ciutat de Barcelona abans que, finalment, s’arribés a un acord de finalització a la plaça de les Arenes de Barcelona, davant d’un aforament de 25.000 treballadors/es.

L’esmentat acord de finalització de vaga es va sustentar de manera essencial en el respecte empresarial a una jornada màxima de treball de 8 hores diàries, constituint-se així com a referent de la lluita de la classe treballadora a Espanya.

Al llarg de la meva vida professional com a advocada laboralista a Catalunya, no he deixat de conèixer casos d’abús flagrant per part de diferents tipus d’empreses en relació amb els temps de treball imposats als seus treballadors/es, sent absolutament habitual la realització de jornades que superen de manera sistemàtica les 8 hores de treball diari o el que és el mateix, la fita que delimita la frontera entre el treball entès com a mitjà de vida o el treball entès com a forma de dominació de la classe treballadora que tant d’esforç i sacrifici va costar a aquells treballadors que fa 100 anys van decidir unir-se per avançar en la lluita pels drets que fixarien el principi de dignitat de tracte en el si del contracte de treball.

En aquest sentit, resulten ridícules i immorals les reaccions sorgides tant en el sector polític més neoliberal com en l’empresarial que venen a manifestar el seu estat de sorpresa i incomoditat davant l’aprovació del RD 8/2019, quan aquesta norma, no ve sinó a establir l’obligació de control i registre respecte a allò que la norma vigent ja venia imposant prèviament com a jornada màxima de treball. O, per dir-ho d’una altra forma, la frontera entre allò que és admissible i allò que no ho és en termes de dignitat de tracte a la classe treballadora. Qui tingui algun dubte sobre aquest extrem estarà girant l’esquena a la història.