La devaluació de les paraules! Cooperació o coalició

Cooperació, significat que indica que no fem les coses sols, necessitem l’ajut d’altres per assolir un objectiu comú. Coalició és una aliança entre diferents parts, amb una acció conjunta. S’assembla però no és el mateix, veiem:

Seria com dir que en el de Cooperació som amics i anem junts. En canvi el de Coalició anem junts, tenim papers de compromís i compartim taula de decisions.

Aquestes definicions que he esmentat venen a tomb de què està passant als darrers temps a la política espanyola, on el president Pedro Sánchez, que no té la majoria parlamentària intenta d’aconseguir-la amb el suport sota la fórmula de cooperació d’Unidas Podemos. I ho vol fer sense que Unidas entri en el Govern, donant-li alguna presidència d’una Comissió, per exemple, i amb l’abstenció dels independentistes. Pablo Iglesias no hi està d’acord i defensa la postura de la fórmula de coalició –formar govern d’acció conjunta- és a dir manar encara que sigui en petites coses. Evidentment no és el mateix Cooperació que Coalició.

Però el que està clar és l’aritmètica: els socialistes tenen 123 escons i Unidas Podemos 42, total 165, per tant encara n’hi falten 11 o, en tot cas, en una segona votació seria President Pedro Sánchez en tindria prou amb els 165 però necessitaria l’abstenció dels independentistes. Sembla que estan tots negociant, ERC, PNV, CC, etc., però qui ja s’ha definit és el PP on Pablo Casado ja li ha dit a Pedro Sánchez que d’abstenció res de res i que li votaran en contra. Cs de l’Albert Rivera vol deixar clar que «no és no» i que tampoc s’abstindrà, però quan estic fent aquest escrit ja li han dit que no estan d’acord amb el posicionament del partit tres Diputats: Toni Roldan, Javier Nart i Juan Vázquez. On és actualment Cs?, al centredreta, a la dreta, lliberals? Alguns dels fundadors com Francesc de Carreras o Arcadi Espasa, manifesten que s’està desviant dels plantejaments inicials.

En el cas que no li surtin els números al PSOE s’haurà d’anar a unes altres eleccions generals, però la reflexió que en tot cas vull aportar és, està canviant la manera d’entendre la política a Espanya? Ja sé que hem passat d’una política de bipartidisme a una política de blocs, però per què es vol ser President o Alcalde sense compartir govern? Però sí aprofitar-se de la feblesa de l’altra persona que té el que tu necessites i al final el més feble ha de cedir? Això ja sé que és legal, però no és ètic i llavors em pregunto té ètica la política?

Serà també per això i altres fets com la poca defensa del canvi climàtic, que els joves cada dia creuen menys en els polítics i, si més no, el que en tot cas els interessa, és només parlar de coses concretes? Per tot plegat vet aquí la devaluació de les paraules.

Així ho veig