Josep Poblet. Feina feta

Passades les eleccions amb els resultats que tots coneixem, crec que és just parlar d’un Alcalde que ha estat referència als darrers anys i que ara, vist en perspectiva, ha deixat una feina feta que s’ha de reconèixer com referència en positiu de què comporta la tasca pública en benefici de la ciutadania.

La figura d’en Josep Poblet, tant com Alcalde de Vila-seca com a President de la Diputació, deixa una empremta que segurament valorarem, més a llarg termini, però que constitueix un exemple obligat per aquells que en el futur vulguin fer un «treball públic en benefici de tots» amb garanties d’èxit.

Per determinats personatges de la nostra classe política, l’important és anar passant i fent els mínims errors a l’hora de prendre decisions, i evidentment aquesta és una estratègia acceptable, però crec que la tasca pública ha d’anar més enllà, assumint els riscos que facin falta per buscar una millora que, massa vegades, a curt terme, pot no ser valorada.

Tornant a la persona d’En Poblet, el primer que hem de tenir en compte és la seva capacitat per rodejar-se d’un grup de persones de primer nivell, tant en l’apartat polític com en el «tècnic-funcionarial», i és en aquestes decisions on es fonamenta l’èxit del treball a fer, personatges de primer nivell, i professionals, tant al seu Ajuntament com a la Diputació, posant de manifest la solidesa d’un equip desitjable per qualsevol que vulgui garantir-se una dinàmica d’objectius amplis envejables.

Tampoc s’ha d’oblidar en la seva direcció política, la implicació u la proximitat a la gent, cosa que es ratifica en el suport electoral majoritari al seu poble, avui ciutat, al llarg de moltes legislatures; crec que aquesta línia de «comunió» és la mostra més clara que les coses s’han fet bé i la persona és valorada en la seva justa mesura.

Per altra banda, no oblidem la seva capacitat de ser «transversal», qüestió tan amanida per tothom, i que en tot cas, en el cas que ens ocupa, queda ratificada per aquelles majories absolutes, repetides legislatura rere legislatura.

Segurament tot el que esmento, malgrat tot, no seria suficient si darrere no existissin els fets que han convertit a la ciutat de Vila-seca en un «model d’enveja» a l’hora de valorar els canvis soferts en els darrers anys, amb infraestructures i serveis de primer nivell, consolidant el seu lideratge inapel·lable a la Costa Daurada. No oblidem aquí els problemes superats, avui històrics, que en tot cas el que han comportat és un enfortiment de la mateixa oferta turística i industrial, evident sota totes les visions, encara que puguin ser criticades sense cap argument real.

També la seva petjada a la Diputació, ordenant, des de tots els vessants, l’ens supramunicipal com una proposta d’ajuda als ajuntaments a tots els nivells, estructurant el seu fonament per convertir-ho en una eina eficaç i pràctica, d’ara i cap al demà, consolidant l’esmentada Administració com un ens amb vida pròpia i amb capacitat de resposta ràpida quan ha estat necessari.

Quelcom pot pensar que les meves reflexions són de passada, però en cap cas és aquest l’objectiu, no estaria de més valorar a l’hora dels «canvis positius» el fet i el deixat de fer, com una fórmula que, segurament, ens ajudaria a aprendre per no cometre errors o copiar el que s’ha fet bé. Segurament «la memòria política» és fins i tot menor que la dels peixos, quan ara es facin balanços, bo seria veure amb objectivitat, avui complicada, els resultats del que s’ha portat a terme.

És evident que la lluita partidista, interna i externa, aviat oblida tant el bo com el dolent, però estaria bé reflexionar si aquesta és la línia acurada o només és l’excusa per evitar comparacions de futur; en tot cas, com a ciutadà, crec que estaria bé exigir «balanços» de quan s’arriba i quan marxa, encara que això comportés desencisos davant determinades feines públiques que «al poc» ningú recorda, encara que hagin suposat «passos enrere injustificables».

Tornant al «Josep», modestament, crec que mereix el reconeixement, no solament polític, que també, sinó per la dinàmica executada que, en tot cas, comporta una altra nota en un món on «la classe política» no és que tingui, ni la valoració ni la credibilitat, que seria desitjable.