El sentit de la vida

Qui més qui menys s’adona de trobar-se davant d’una societat que ha perdut la brúixola de navegar. Algú pot acceptar, el fet cada vegada més evident, que una immensa majoria de les properes generacions viuran pitjor que les actuals, sense excloure que una minoria privilegiada d’elles viurà molt millor, en una societat amb una creixent desigualtat social entre pobres i rics, i un treball precari, que en molts casos no servirà per assegurar situacions vitals de supervivència.

Ens trobem davant d’una creixent pèrdua de valors, que menysprea a les persones, considerades com a simples objectes de canvi, en un sistema capitalista materialista obsolet, que cerca, per sobre de tot, aconseguir ser més rics al preu que sigui. En aquesta negativa situació, que des d’un plantejament optimista, es podria considerar de transició cap a un nou model de societat amb rostre humà, caldria preguntar-se: quin és el sentit de la vida?, si més nou, inicialment a nivell personal.

Sentit de la vida que difereix d’una persona a una altra, d’un dia a un altre, d’una hora a una altra. Així doncs, el que importa no és el sentit de la vida en termes generals, sinó el significat concret de la vida que té cada persona en un moment donat. No hauríem de buscar un sentit abstracte a la vida, ja que cada persona té en ella la seva pròpia missió a complir. Cadascuna d’elles ha de dur a terme una comesa concreta. Per tant ni pot ser reemplaçada en la seva funció vital, donat que la seva tasca és única, com a única és la seva oportunitat per fer-la.