No és un «pacte de país», és un front nacionalista

«No podem pactar amb aquests individus». Així tal qual. Tal com sona senyors i senyores. Aquests «individus», que ja no son catalans i catalanes que discrepen d’una determinada opció política, no, són «individus» que han perdut la seva essència humana. Són quelcom eteri, són «individus». Qui són aquests «individus»? (i parlo de com ens cita una editorial d’un mitjà de comunicació independentista). Doncs tots aquells catalans i catalanes (més de 780.000) que, legítimament, van votar les candidatures municipals del PSC a les eleccions del 26-M. Què –perquè ja hem de començar a reivindicar conceptes democràtics bàsics– deu ser tan legítim com votar ERC, Junts per Catalunya o la CUP dic jo. O algú ha arribat ja a l’extrem de definir què s’ha de votar per ser considerat com un «bon català»?

A nosaltres, als socialistes, mai se’ns acudiria qualificar com a «mals catalans» als catalans que no ens voten o que no comparteixen els nostres postulats polítics. Mai!. Tots som catalans i catalanes, tots som el poble de Catalunya. La part no és el tot. O ja no recorda l’independentisme quin era el principi bàsic del catalanisme de tota la vida? La unitat cívica del poble de Catalunya és sagrada.

L’intercanvi de retrets entre els mateixos independentistes pel pacte assolit a la Diputació de Barcelona provoca vergonya aliena. I és molt perillosa la espiral d’exclusió que es va generant, molt. Tan sols recordo algunes de les coses que tots hem escoltat les darreres hores: «No es pot parlar» (menys encara pactar o acordar!) amb els «traïdors», els «botiflers», «els del 155», els «botxins», els «carcellers», etc. etc. On van amb aquesta intransigència fanàtica?

La reacció, per exemple, del portaveu de Junts per Catalunya no té precedents a la nostra història recent. Per no ser acusats de «traïdors» ells mateixos pels sectors més radicals van tenir una idea realment insòlita: demanar trencar tots els pactes que s’havien assolit amb el PSC als Ajuntaments del país. Tots! Parin atenció al despropòsit. Imaginis que vostè és alcalde o regidor de Junts per Catalunya o d’ERC a Figueres, Sant Cugat i així fins a 40 pobles i ciutats del país i acaba d’assolir un acord de Govern amb els regidors del PSC (el 15 de juny) que obeeix a la realitat del seu municipi. Doncs bé, ni un mes després! el truquen des de Barcelona i l’hi diuen que ha de trencar el pacte i votar una altra cosa. De traca... si això no és centralisme i menyspreu a la realitat local del territori ja em diran què és...

Diguem les coses pel seu nom, això que ens presenten com a «pactes de país» no és res més, en realitat, que un front nacionalista format pels partits independentistes... que exclou a més de la meitat del país. Tan sols cal repassar els resultats electorals. Quants vots van obtenir els partits independentistes a les eleccions municipals? 1,5 milions de sufragis sobre un cens electoral de 5,5 milions de catalanes i catalanes amb dret a vot. El 42% dels vots emesos. Per tant, podem considerar un «pacte de país» un acord que exclou al 58% de votants d’aquest país? Prou ja d’enganyar als catalans i de jugar amb els conceptes, si us plau.

Els socialistes no caurem mai en dinàmiques d’exclusió d’una part del poble de Catalunya. Al contrari, ens enorgulleix legítimament ser els campions del diàleg. En efecte, el PSC ha estat l’únic partit capaç de pactar amb tothom als ajuntaments del país d’acord amb la realitat territorial: amb Junts per Catalunya, amb Ciutadans, amb ERC, amb candidatures independents, amb els Comuns i, fins i tot en dos casos, amb la CUP. Creiem en els valors democràtics de la convivència i del respecte a la pluralitat del nostre poble. Tots som poble de Catalunya i entre tots hem de recuperar els consensos bàsics que ens permetin recuperar la senda de progrés per a tots i totes, sense exclusions. I si això ens suposa continuar rebent insults els entomarem amb la seguretat que ens dona saber que el primer que ens cal a Catalunya es superar aquesta divisió insensata entre blocs excloents i impermeables que es donen l’esquena mútuament. S’han de refer els ponts i propiciar la reconciliació entre catalans, com a pas previ a qualsevol solució acordada. A això ens dedicarem amb tota la nostra ànima.