Poder/programes

Amb la configuració únicament pendent del Govern de l’Estat, un cop ja constituïts la quasi totalitat dels diferents executius, tant municipals com autonòmics, crec que és el moment de fer una petita reflexió en veu alta, del que ha suposat tota aquesta “moguda” que ens ha deixat en un mar de contradiccions polièdriques, on pràcticament ningú surt guanyador. És cert que la finalitat partidista és la conquesta del poder, una altra cosa és que aquesta funció comporti l’execució d’unes propostes programàtiques que s’han “venut” al llarg de les diferents campanyes electorals.

Malgrat els principis generals abans referits, que són la garantia de credibilitat democràtica, la realitat ha comportat que la lluita pel poder hagi estat per damunt de qualsevol altra qüestió, amb el que això suposa per una ciutadania plena de dubtes a l’hora de valorar tot el que ha anat succeint. Els “pactes complicats d’explicar” han tingut una actualitat més puntual que en altres conteses electorals.

És evident que el que parlem suposa una evidència repetitiva després de cada consulta electoral, una altra cosa és que cada cop sigui més difícil comprendre determinats moviments de les diferents opcions partidistes, les quals, massa vegades, prioritzen el discurs del poder per damunt de totes les altres opcions programàtiques que han defensat com vitals. No estaria de més, un cop superada la fase de nomenaments, que comencessin a parlar de què es farà a partir d’ara, en virtut de la pròpia “capacitat de fer”, i com es farà possible que programes contradictoris suposin beneficis per la gent, i que permetin superar aquella desconfiança creixent en funció de tot el que comento. La política és, d’entrada, pactar per poder avançar en la millora de la vida de les persones, tenint cada opció la seva “recepta” particular concretada en el que s’ha vingut a esmentar com “ideologia”, una altra cosa és que avui en dia es fa difícil comentar determinats conceptes en funció de la seva definició, passada de moda, i segurament inaplicable. I crec que és aquí on s’haurien de fer els esforços necessaris, mitjançant una feina d’explicació, el més ample possible, per poder encabir totes aquestes variables. El fàcil podria ser la crítica per la crítica, desqualificant determinats acords, acceptant, d’entrada, que la seva comprensió es fa difícil, més si tenim en compte el que s’ha pogut dir al llarg de l’enfrontament electoral, on massa vegades s’aposta per la desqualificació de l’adversari, sense tenir en compte que en poc temps s’hauran d’arribar a acords amb aquells que inclús s’insulten per esgarrapar uns pocs suports electorals. No obstant tot això, i per damunt de la possible falta d’entesa de determinats punts, seria necessari conèixer quines són les prioritats i els compromisos específics en el dia a dia de cadascuna de les administracions, com garantia de poder exigir les responsabilitats que calguin en el seu moment.

També aquí la dinàmica mediàtica té una part de responsabilitat, perquè segurament està més per respostes emblemàtiques i noticiables que per exigir, com a portaveus de la ciutadania, aquests compromisos imprescindibles per seguir avançant.

Que poc coneixem avui de quines són les línies vermelles i les prioritats dels nostres responsables municipals en qüestions molt debatudes en el seu moment, i en especial les fórmules que es pensen endegar al respecte, tant des del vessant econòmic com de conquerir els suports democràtics per portar a terme; aquest tema hauria de ser primordial a les setmanes vinents per valorar, de manera objectiva, el que es vol fer.

En definitiva, seria urgent passar de la teoria dels anhels a la pràctica dels fets, tenint en compte totes les contingències i condicionants que comporten les decisions que es puguin emprendre, garantint d’aquesta manera la lectura d’una classe política que té una tasca a fer per la qual li demanaran responsabilitats.