Negocis en decadència

El nou món, cada cop més consolidat, on els mitjans telemàtics són referència obligada per qualsevol comportament que puguem tenir, suposen un canvi definitiu per moltes de les nostres formes d’actuació dels darrers 50 anys, que incideixen clarament en «negocis» que fins fa poc gaudien d’un reconegut èxit i comportaven la implicació de milers de persones com assalariats.

És evident que el fet objectiu que estem en un nou panorama econòmic, condicionat per variables insospitables fins fa poc, suposa que iniciatives empresarials positives quedin obsoletes només en mesos, amb el que això comporta per la viabilitat laboral consolidada de molta gent.

Certament, anant a tòpics evidents, la realitat és que avui ja no existeix la figura del «venedor de llibres», doncs internet ha acaparat pràcticament el 100% la tasca que podia desenvolupar aquesta opció empresarial, però si ens apartem de l’anècdota, podrem veure com avui han desaparegut les agències de viatges, les actuacions comercials personals o, fins i tot, l’enviament de publicitat en paper.

Entrant a fons en el tema, podrem veure que empreses emblemàtiques com les periodístiques, es veuen abocades a una «operació de transformació» urgent, si no es volen veure «expulsades» d’una realitat que avui els supera; el que és clar és que la «premsa de paper» és avui en capa caiguda imparable, i serà necessari una reordenació de tot el sector, per configurar un nou negoci mediàtic, en funció d’una informació, que a curt termini, ja no serà «gratuïta» com fins ara, sinó que exigirà un pagament imprescindible per la mateixa viabilitat d’aquestes opcions informatives empresarials.

També la banca s’ha vist impulsada cap a una necessitat de modificacions importants, especialment davant la caiguda inapel·lable del seu negoci clàssic, que no es pot substituir per un ingent contingut amb comissions de tota mena, que tampoc serveix per mantenir unes estructures, totalment desfasades, a la realitat avui vigent. Els imparables expedientes de regulació d’ocupació, en curs, que deixaran les plantilles laborals bancaries a mínims, és una realitat que veiem cada dia. Per tant, en aquest apartat, també serà exigible una capacitat d’adaptació si no es vol desaparèixer més aviat que tard.

Exemples inclús com el tema del cinema, com s’ha entès fins fa poc, avui superat per una nova configuració del mercat, on el pes de les cadenes televisives i de les «sèries» ve a ocupar un espai fins ara encara obert i amb possibilitats; les estratègies que ja es poden veure comportaran canvis també en aquest apartat.

És evident que tot el que esmento són exemples de referència fàcil, però no obviem que sota aquestes referències de «primera plana» existeixen un ingent nombre de negocis que depenen d’elles, en el seu model clàssic, i que també es veuran obligades a rebuscar un espai nou complicat i difícil.

Segurament la pràctica superarà la teoria, i el que és més evident, la novació que es va produint, massa vegades és imperceptible i la donem per feta, oblidant la càrrega personal que tot això comporta per molta ciutadania que veurà com el seu projecte de vida i de feina es trastoca per moments i l’obliga a reposicionar-se si no vol veure’s exclòs d’un mercat laboral en permanent combustió.

Finalment, segurament més que decadència de determinats negocis, hauríem de parlar d’evolució imparable, en tot cas, el fet és que o som capaços, des de tots els vessants, de fixar estratègies de supervivència i evolució, o la mateixa dinàmica ens col·locarà en llocs insospitats.