Diari Més

Tribuna

Pobre senyor Boada

Regidora del grup municipal del PSC a l’Ajuntament de Tarragona

Creado:

Actualizado:

Els invents són una mala decisió i el que em sap especialment greu és que la repercussió serà directament sobre una de les persones amb major afecte popular a Tarragona, l’estimat Eduard Boada. En concret, em refereixo al fet que el nou Govern Municipal ha decidit que el pregó de Santa Tecla es faci des del balcó de l’Ajuntament. M’agradaria molt equivocar-me, però lamentablement aquest format farà perdre institucionalitat a l’esdeveniment i dificultarà moltíssim el seguiment i atenció a la dissertació del pregoner.

Sóc conscient que el Govern d’ERC-Comú-Podem ha de fer gestos per diferenciar-se, és de manual (qualsevol assessor polític ho aconsellaria). Fins ara, però, no li ha sortit massa bé. De les primeres coses que ha fet és generar un problema on no hi era, amb la decisió de posar la pancarta de Llibertat presos polítics al balcó principal de l’Ajuntament. La resolució es va prendre sense unanimitat dins dels mateixos socis de Govern i amb la utilització, sense precedents recents, del vot de qualitat de l’alcalde, cosa que ha generat una mala maror innecessària i també una guerra de «poso pancarta, trec pancarta» que veurem quant dura.

Ara toca el torn de les festes majors. El programa el vam deixar pràcticament tancat però és evident que ha de sonar a nou i en aquest sentit l’alcalde Pau Ricomà ha caigut en la temptació de ser més papista que el papa. És a dir, de semblar més de la CUP que els de la mateixa CUP, abans que l’«alcaldessa» Estrada entri en el Govern. En aquest cas, el comentari té a veure amb la decisió de sortejar la presència de cinc ciutadans o ciutadanes perquè pugin al balcó de l’Ajuntament durant les actuacions castelleres. Passa el mateix que amb la decisió del nou format del pregó. Confondre elitisme amb sentit institucional em sembla poc afortunat i populista.

El balcó de l’Ajuntament és un àmbit institucional. A Vilafranca fa vuit anys que es fan els sortejos perquè pugin ciutadans anònims per veure els castells des d’un «un lloc de privilegi», però sempre m’ha semblat una mesura oportunista perquè si el que es vol és que tothom vegi la diada en pla d’igualtat llavors el que caldria és tancar el balcó i tothom a peu de plaça. El populisme s’està imposant en la política actual i perdem de vista la importància de valorar que els regidors i regidores estan al balcó no per elecció pròpia, sinó en representació de la ciutadania que els ha elegit democràticament.

La dignitat institucional dona valor a allò que succeeix a plaça, i és per això que durant el Govern Ballesteros vam treballar per delimitar millor la presència institucional i marcar un protocol. També vam treballar dins del Consell Municipal de Castells per tenir major presència de consellers i conselleres en les diades importants d’altres municipis, on actuen les colles tarragonines. Sempre es pot millorar el llistat de persones que estan en representació, però en cap cas és bo entrar en dinàmiques populistes.

Per cert, recordo perfectament com la CUP, el 2015, no va venir a un dels actes més emotius de les festes majors, l’homenatge als teclers i tecleres d’honor, el perpetuador i la Crida. No van venir perquè no ho havien parlat en assemblea. Tampoc han estat presents en les diades castelleres d’aquests anys excepte per exposar pancartes i després marxar. Molt legítim, però poc respectuós amb l’actuació castellera en si mateixa.

Pobre senyor Boada, al balcó no l’escoltarà gaire gent. I l’acte perdrà el sentit institucional que ha tingut des de la recuperació democràtica i que atorga, entre altres elements i protocols, la força capital a la nostra estimada ciutat Tarragona. Hi ha moltes altres formes d’anar millorant la presència de la ciutadania en unes festes que ja de per si són molt participades, sense caure en el populisme mal entès. Es poden fer gestos per diferenciar-se de l’anterior govern, però, si us plau, vetllin perquè Tarragona segueixi tenint la institucionalitat pròpia de qualsevol capital europea que s’enorgulleixi de ser-ho.

tracking