Carta dominical
Afrontar la vida amb la saviesa al cor
Arquebisbe de Tarragona
Benvolguts diocesans, estem al mig de l’estiu. El calendari proporciona a molts de nosaltres uns dies per a canviar la rutina del que fem habitualment. Es nota en quasi tots dels nostres pobles, amb algunes persones que hi venen a fer vacances i d’altres que ho aprofiten per sortir amb la família. És un bon moment per a fer revisió de tot el que hem anat fent fins ara i, al mateix temps, per a recobrar forces per a emprendre el nou curs.
És el moment de poder demanar amb el salmista: «Senyor, ‘ensenya’ns a comptar els nostres dies per obtenir la saviesa del cor”» (Sl 90,12), d’aprendre a veure els dies de l’any a la llum de l’amor misericordiós de Déu Pare, que tot ho omple de vida, essent conscients al mateix temps de la nostra petitesa i brevetat. És també allò que diu un altre Salm: «Fes-me conèixer, Senyor, la meva fi, els anys que em queden: que m’adoni com n’és, de breu, la meva vida» (Sl 39,5). La manera com s’hauria d’avaluar un curs o un període de la nostra vida té molt a veure amb si vam ser capaços d’estimar, de perdonar, d’experimentar alegria, d’aprendre coses noves, de doblegar els nostres egoismes, de compartir gratuïtament amb algú..., sense tenir por del sofriment ni del temut fracàs, perquè tots dos són només instàncies d’aprenentatge. Per això, de cara al nou curs, us proposo tres actituds per fer camí superant les dificultats, tot aprenent cada dia a ser millors:
1. Estimar Déu i el proïsme tots els dies de la nostra vida. Un altre salm també ens diu que «venerar el Senyor és primícia de saviesa» (Sl 111,10). Venerar, estimar, acollir la Paraula de Déu, ser bons samaritans envers tothom, com afirma el papa Francesc: «L’Església d’avui ha de ser una Església samaritana.» Tot està obert a l’amor!
2. Deixar empremta. És com dir que ens caldrà aprendre a estimar la responsabilitat com una instància de creixement personal i social. El treball que fem, sigui remunerat o no, dignifica l’esperit i ens fa bé en la nostra salut. Ens hem de poder cansar, perquè això vol dir que estem lliurant el millor de nosaltres. A aquesta terra venim a cansar-nos-hi, ja que per a dormir tenim segles després.
3. Treballar per ser feliços, lliures, desplegant les potencialitats que portem. Hauríem d’exercir la nostra llibertat fent el que hem de fer, amb goig, i conrear la força de voluntat, l’esperit de sacrifici i abnegació, el meravellós talent de saber esperar, de postergar gratificacions immediates darrere de coses millors. Intentem créixer en la dimensió espiritual. L’obertura a la transcendència i donar sentit al que fem té molt a veure amb arribar a posseir l’anomenada «intel·ligència espiritual» que ens menarà a la felicitat. Intentem també dosificar la tecnologia que tenim al nostre abast mòbils, internet, TV, etc., i donem pas al diàleg, a les trobades familiars i amb amics, dins i fora de casa. Valorem la intimitat, el caliu i l’amor dins la família. Serem feliços no perquè desapareguin els problemes estar viu és sempre tenir nous problemes, sinó perquè els aprendrem a afrontar «amb la saviesa del cor».