Tribuna
Els éssers humans
AMIC
D’on venim i a on anem? Són dues preguntes pertinents per qüestionar l’existència dels éssers humans. Sobre l’origen de la vida de l’espècie humana, existeixen dues principals creences, que degut a la seva total manca d’evidència científica, l’acceptació de qualsevulla d’elles només és possible mitjançant un acte de fe, sobretot tenint en compte les limitacions racionals dels éssers humans, conegudes pels principis d’indeterminació i d’incertesa posats en evidència per la física quàntica.
La primera de les creences està basada en la teoria de l’evolució de Darwin, quina síntesi consisteix en una falsa validació científica de la llei depredadora de la selva, en la que el peix gros es menja al més petit. D’acord amb aquesta llei la cobdícia i l’egoisme són el motor de la història, negativament visible en l’actual desigualtat social i precarietat laboral, que justifica l’existència depredadora d’un sistema capitalista obsolet.
La segona creença, en l’actualitat és l’anomenada disseny Intel·ligent. Sosté que l’origen de l’home és el resultat d’accions racionals empreses de forma deliberada per un o més agents intel·ligents, tot i que molt científics consideren que simplement és una justificació de la creença en un déu, creador absolut i transcendent. Cal però tenir en compte el missatge, que Albert Einstein va transmetre a la seva filla, en una carta en la qual descriu l’amor com la força que tot ho venc, tot ho transcendeix i tot ho pot, incloent i governant a totes les forces.