Poca memòria

El Centre d’Acollida de Refugiats de Reus ha acollit durant el seu primer any d’existència a 126 persones que l’únic que volen és una vida i una vida digne. Un objectiu tan senzill està provocant un vergonyós debat internacional sobre la gestió de l’esperança de milers de persones del continent africà que travessen perillosament la Mediterrània a la cerca de la panacea occidental.

Que poca memòria! És com si les nefastes experiències dels darrers segles amb colonialismes salvatges, guerres mundials, guerres civils i cops d’estat i guerra freda no haguessin servit per a res. Els migrants, els refugiats, on els forçats protagonistes d’una tragèdia com una casa de pagès als qui el poca-solta flamant diputat de Ciutadans Marcos de Quinto s’ha atrevit a qualificar de «bien comidos pasajeros». Quina barra! Ho diu un bem embatumat exdirectiu d’una reconeguda marca internacional de refrescos que va fer famós l’eslògan publicitari de «la chispa de la vida». Sembla que aquest bon senyor no ha tingut ni la decència d’impregnar-se (encara que fos teatre) de l’estratègia marquetiniana de qui el va pagar i molt bé durant molts anys. Sembla que ha optat per l’escola de «coje el dinero y corre». Això sí, s’està despatxant a gust qualificant-nos als qui no compartim la seva visió sobre la migració d’esquerranosos i alguna delícia més que es gasten els presumptament lliberals quan es queden sense arguments ni vergonya. Que li aprofiti! Però en aquesta competició per negar el més mínim sentiment de solidaritat cap als qui ho estan passant fatal el campió és el ministre de l’interior italià, Matteo Salvini. Els voluntaris d’Open Arms i d’altres ONG el coneixen prou i pateixen les seves ires ultradretanes. Ho fa tant gros que fins i tot les autoritats europees (si en tenen cap autoritat) l’estan cridant a l’ordre. No hi confiem gaire perquè aquestes autoritats europees tenen l’habilitat de posar-se de perfil quan s’han de pronunciar sobre situacions conflictives. Pregunteu-li als presos polítics i als exiliats catalans. Però això són figues d’un altre paner.

Tornem a la fantàstica tasca realitzada pel Centre d’Acollida que gestiona el Centre Català d’Ajuda als Refugiats amb la participació també de Reus Refugi. Ens estan donant una lliçó i demostrant el necessari que és que la societat civil (és a dir tots nosaltres) fem un pas endavant per fer entendre a les administracions públiques i als polítics que no n’hi ha prou amb almoines ni amb fer-se oportunistes fotos electorals de tant en tant. Cal política decidida i recursos suficients per tallar aquesta sangonera de persones als qui se’ls nega el dret a ser-ho. Alguns ja estan fent la feina. La resta estan de vacances esperant que el curs comenci al setembre.