La geopolítica del Cava i el raïm català

Els pagesos del Penedès estan preocupats i amb raó. El soroll ve pel preu del raïm, però quin és el problema de fons? La majoria del raïm del Penedès es fa servir per fer un dels productes amb més tradició al territori, el Cava. Curiosament la DO que regula el Cava com a producte no te cap lligam amb el Penedès, i potser d’aquí ve el problema.

La DO Cava no és una Denominació d’Origen lligada a un territori determinat, amb una continuïtat i amb un isotropisme, un centre referent. La DO Cava és una DO de mètode, de com es fa el producte, independentment d’on es produeixi, una DO Global en dirien els postmoderns. Tot i que el 90% de la DO Cava està localitzada a Catalunya, al Penedès en la seva quasi totalitat, la DO no és controla des d’aquí com podria passar amb les DO territorials, com la pròpia del Penedès, la DO Penedès. La geopolítica del Cava no és de matriu catalana tot i que la majoria del producte es faci aquí, les directius i les polítiques estructurals es defineixen a Madrid, al Ministeri d’Agricultura, on les prioritats no son de lluny, només les de Catalunya o les del Penedès. El Ministeri determina que s’augmentin les hectàrees de la DO provocant un desequilibri estructural. Grosso modo, podem dir que les tres grans àrees on es fa raïm per Cava, són a Catalunya, el Penedès, al País València, la zona de Requena-Utiel, i a Extremadura la zona d’Almendralejo.

En aquestes dues àrees, els darrers anys, s’han autoritzat l’ampliació de hectàrees de raïm, creant una sobreproducció de raïm i posant més quantitat al mercat, que si no s’acompanya d’una major demanda el que fa es saturar el mercat i fer baixar el preus.

Segurament el pagès penedesenc no voldria que s’augmentés les hectàrees de Cava ni al Penedès ni molt menys fora del Penedès, però aquí entra la geopolítica, doncs fora de Catalunya s’autoritza l’augment d’hectàrees, i el pagès penedesenc se sent desemparat per un Ministeri que no l’escolta i per una DO amb la que no te cap lligam territorial.

El consol que tenia el pagès penedesenc era que les dues grans marques de Cava, eren penedesenques i que en part o en la mesura del possible eren conscients que pertanyien un territori amb una idiosincràsia i una estructura productiva on aquestes empreses tenien un rol social més enllà del productiu i econòmic.

Que succeeix ara? Doncs que aquestes grans empreses han trencat aquest lligam familiar, subjectiu, que les unia amb el Penedès, i ara des de fa pocs anys, pertanyen a multinacionals estrangeres, que els hi costarà, esperem que no, però creiem que si, tenir el lligam efectiu i afectiu amb el Penedès, potser aquest serà un dels grans reptes a curt i mig terme.

El problema del raïm i del cava té solució? En els darrers temps hem assistit a un parell de projectes que fan veure la llum al final del túnel, però cal un compromís global de part de tot el sector, des del pagès, al productor, el comercial i el consumidor. Projectes com el Clàssic Penedès o el Corpinnat, són projectes que han renunciat a la DO Cava, i que han apostat per produccions i productes lligats a un territori, a un relat, i per aquí podríem trobar a mig terme una solució als problemes del raïm penedesenc.

El context nacional i global fan que la geopolítica del Cava sigui un problema català, doncs la DO del Cava no esta determinada territorialment. En canvi la geopolítica del raïm català si que sigui una de les solucions a tractar pel sector vitivinícola, l’administració catalana, i no oblidem mai, el consumidor final.

Repensar la DO Cava, és un repte i una obligació, perquè el futur del pagès penedesenc sigui un futur millor del que li espera amb la DO Cava com està ara, el lligam amb el territori esdevé imprescindible, estratègic i irrenunciable.