Pirateria formal i encorbatada

Aviat farà tres anys que va morir a Reus la Rosa, una dona de 81 anys que vivia sola i a qui feia dos mesos que Gas Natural Fenosa (Naturgy) havia tallat la llum per impagament. El novembre de 2016 va morir en un incendi, després que una de les espelmes amb les quals s’il·luminava des que l’havien deixat sense corrent elèctric caigués i encengués el seu matalàs, estenent el foc per tot el seu pis. Va caldre que la Rosa morís perquè s’agilitzés la implementació dels protocols que impedeixen els tall de llum a persones en situació de pobresa.

El gener d’enguany, tres persones van morir i una trentena va resultar ferides a un barri de Badalona; set persones més també van quedar ferides al barri del Clot, a Barcelona; i a Manresa una família amb criatures va haver de ser desallotjada. En tots els casos les veïnes vivien en pisos ocupats i van ser víctimes d’incendis originats per la pobresa energètica que patien. Aquestes tragèdies van evidenciar que el risc de la pobresa energètica s’incrementa quan hi afegim l’exclusió residencial, ja que les persones que viuen en immobles ocupats no poden acollir-se als protocols vigents. Ara per ara, però, la realitat és que encara no existeix cap protocol que faciliti la llum a tot immoble en el qual hi resideixin persones, malgrat que els bombers fa anys que denunciant la relació directa entre incendis amb víctimes mortals i situacions de vulnerabilitat.

El passat mes d’abril l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) reclamava al President Torra la signatura d’un conveni amb les empreses elèctriques a Catalunya, per donar solució als deutes de les famílies que es troben en situació de pobresa energètica. Aquest conveni no es va arribar a signar i dilluns es feia pública l’amenaça d’ENDESA de tallar la llum a les famílies vulnerables que deuen factures a la subministradora elèctrica, si els ajuntaments no es fan càrrec de pagar la meitat del deute acumulat. En el cas de Tarragona, la subministradora comptabilitza 342.927 euros. A tall d’informació, el benefici net d’ENDESA va ascendir a 1.511 milions d’euros, 1.463 milions d’euros i 1.411 milions d’euros el 2018, 2017 i 2016, respectivament. Tenint en compte que el total d’aquest deute és de 21 milions d’euros, que representa menys de l’1,5% del benefici net que va obtenir ENDESA durant l’exercici del 2018, la resposta per part dels poders públics ha de ser contundent. S’ha de forçar les elèctriques a signar convenis per solucionar els impagaments, tal com preveu la Llei 24/2015, i s’han d’aplicar les màximes sancions previstes en cas que es talli la llum a persones vulnerables. Però, sobretot, és imprescindible deixar clar que ni un sol cèntim de les arques públiques anirà a parar a ENDESA ni a cap altra subministradora per sufragar les factures que no poden abonar persones i famílies en situació de pobresa. I confiem que aquesta sigui la postura que adopti l’actual govern de Tarragona en defensa tant de les 370 llars que podrien patir el tall de subministrament com de les arques públiques.

Dit tot això, hi ha un aspecte més a tenir en compte. Cada vegada som més les llars que apostem per contractar els serveis amb subministradores alternatives. Ho fem per responsabilitat i també perquè som conscients que la sobirania també implica fugir de les urpes de les grans empreses. Ara bé, fer front a l’Ibex 35 no és una tasca que ens ateny només a títol individual, sinó que ha de ser un compromís de país i hauria de formar part del full de ruta cap a la independència. La nacionalització dels sectors estratègics no és un concepte romàntic sinó un repte imprescindible per esdevenir un país lliure, on la seva població tingui els drets bàsics garantits i no siguin una mercaderia amb la qual especular.