Tribuna
Hong Kong senyor Torra? Prou de fer mal a Catalunya
PSC del Camp de Tarragona
A principis de mes l’actual president de la Generalitat, Quim Torra, va pronunciar una conferència a Madrid on havia d’anunciar les «següents passes» de l’independentisme en la seva particular carrera cap a enlloc. Res de nou pel que fa a l’anàlisi de la situació. Segons ells vivim en una mena de dictadura ferotge «que nega drets elementals i llibertats bàsiques», que tanca persones a la presó «per les seves idees polítiques», un Estat «demofòbic» on impera l’arbitrarietat i la repressió. Mentre l’escoltava pensava que aquest Estat devia ser tan malvat i repressor que el permetia a ell liderar una institució que gestiona un pressupost superior als 40.000 milions d’euros, amb un cos de funcionaris de 250.000 persones i una policia integral formada per més de 16.000 agents. Caram!, curiosíssima «dictadura» aquesta! En fi...
Cap novetat, doncs, pel que fa al diagnòstic. La sorpresa va venir quan, en ser preguntat pels periodistes, el senyor Torra es va reconèixer fascinat i interessat per «l’exemple de Hong Kong», que considerava digne de ser emulat pels catalans. Pari atenció, amable lector, a la nova fase en la que ens volen fer entrar. Després d’haver jugat amb els conceptes de «via escocesa» i de «via eslovena», ara sembla que ens volen fer entrar en una nova via morta:«la via de Hong Kong». Potser el senyor Torra (que, recordem-ho, és president gràcies no només a la seva elecció a dit per part del senyor Puigdemont, sinó també amb la complicitat d’ERC i de la CUP) somia amb els aeroports del Prat, Reus i Girona bloquejats i tancats sine die. Potser el senyor Puigdemont, que acaba de publicar un libel on aposta per «atiar» una nova fase d’enfrontament, considera que una vaga general indefinida de l’economia catalana aconseguiria no-sé-què, però jo m’atreviria a demanar a aquestes persones tan intel·ligents que tinguin una mica de pietat pels autònoms, botiguers, treballadors i petits empresaris d’aquest país.
Potser el senyor Torra, que cobra una nòmina d’aquest súper lucifèric «Estat opressor», pot permetre’s jugar a col·lapsar l’economia catalana però, abans de cometre nous errors catastròfics, seria interessant que pensessin un segon en els sectors productius catalans, en tota la bona gent que es guanya la vida treballant cada dia i que ja ha de fer front a moltes dificultats com per, al damunt, veure com el president de la Generalitat es dedica a animar als grups que tallen carreteres o que es confessa enamorat de «la via insurreccional de Hong Kong». Precisament el que ha passat a Hong Kong, el bloqueig del seu aeroport internacional, seria un cop devastador, sense anar més lluny, pel sector turístic català que sigui dit de pas és un dels principis nòduls de la nostra economia.
Ja prou de Hong Kong, prou d’Eslovenies, mandangues i «plans secrets de 18 mesos» que acaben en desastre. Una mica de coherència, per favor. A veure, si vivim en una tirania tan salvatge, que fa el mateix senyor Torra presidint una institució d’aquesta dictadura i sent el màxim representant d’aquest Estat a Catalunya? Què fan els partits independentistes que demanaven «la desobediència total al 155» quan tots (tots començant per la CUP) al mateix temps es van presentar a unes eleccions convocades, precisament!, d’acord amb la legitimitat del 155? I els diputats independentistes, què fan asseguts a les Corts Generals d’aquesta «dictadura”? Blanquejar-la amb la seva presència, seguint el seu mateix raonament? No seria el moment, vist el desastre de tot plegat (i sense que ningú hagi de renunciar a les seves idees, només faltaria!, però sí defensant-les democràticament sense inventar-se «plans secrets») de posar una mica de seny, de sentit comú, en lloc de seguir de cap per la senda del despropòsit?
El PSC, el socialisme democràtic d’aquest país, apostem per la via catalana, la de la convivència en pluralisme, respecte i llibertat. No volem entrar, no ho farem mai, en el terreny de les desqualificacions, els insults o de considerar que els catalans que no estan d’acord amb nosaltres són «traïdors i botiflers». Sabem, lamentablement, que intentar convèncer racionalment a aquells que, com el senyor Torra, han construït tot el seu capital polític d’acord amb un camí sense sortida és pràcticament impossible. Ara bé, també sabem que la necessària reconciliació entre catalans i el retorn com més aviat millor a la vida civil normal i al progrés de Catalunya no la podrà fer un independentisme que segueix apostant per una confrontació insensata que només provoca desastres ni tampoc per una dreta venjativa. No, és de nou la tasca difícil del catalanisme social i progressista de tota la vida garantir la convivència, reforçar l’economia del país, fer reviure Catalunya en tota la seva potencialitat, contribuir al progrés del conjunt d’Espanya, revitalitzar la democràcia i continuar construint Europa. I en aquesta generosa i necessària tasca, com diu Miquel Iceta, és on sempre ens trobaran als socialistes catalans. Una tasca lenta i feixuga però que cal començar a recórrer des de ja mateix.