En defensa dels carnívors

La profusió d’iniciatives cap a la promoció del consum de vegetals en la dieta habitual sembla d’alguna manera demonitzar els que consumeixen carn. Fins i tot arriben a acusar de crims a qui viu i treballa a la ramaderia i la producció de productes carnis per al consum humà.

Alguns esdeveniments en la història recent han posat en crisi en consum de carn de bestiar boví. Es recorda l’epidèmia d’encefalitis espongiforme, també coneguda com a malaltia de les vaques boges principalment al Regne Unit. Va afectar milers d’animals i unes dues-centes persones que van adquirir la terrible malaltia. Als Estats Units diversos brots de patologia deguda a Escherichia coli que contamina la carn de les hamburgueses ha posat en escac la indústria càrnia americana. Aquestes setmanes es registra un brot d’infeccions a Andalusia per carn semiprocesada contaminada per Listeria monocytogenes, un microbi resistent a temperatures i a una elevada concentració de sal. El nombre d’afectats és ja de diverses dotzenes havent causat malaltia i avortaments en dones embarassades que han contret la listeriosi. La generalització d’informes sobre les emissions de gas metà de la femta del bestiar boví condueixen a relacionar aquest fet amb l’efecte hivernacle de l’atmosfera terrestre. I amb això responsabilitzar-lo a part del canvi climàtic o escalfament global.

Per aquest motiu alguns més o menys il·luminats animalistes, han protagonitzat assalts a granges ramaderes a Catalunya “alliberant” animals de les explotacions per cridar l’atenció sobre el consum de carn d’animals.

Els humans van accedir a una dieta variada probablement fruit de la necessitat, com gairebé tot. I van evolucionar amb això. Van adquirir un parell d’ulls situats davant de la cara com altres carnívors perquè permeten la visió estereoscòpica que ajuda a calcular distàncies quan es pretén capturar un altre animal que es mou. L’esperit pràctic els va portar molts milers d’anys després a entendre que mantenir animals més dòcils en la proximitat eliminava els atzars de la caça. El pasturatge, l’explotació ramadera, té ja uns quants milers d’anys d’història. Tal cosa no ha passat en el mar, on se segueix capturant animals en llibertat i només en els més recents decennis s’ha recorregut a les explotacions en granges marines.

Qualsevol paleozoòleg us explicarà que els carnívors caçadors tenen cervells més complexos que les seves preses. I a mi em costa poc entendre que el desenvolupament del cervell humà es deu a l’accés a certs aminoàcids essencials que només es troben en la carn d’animals.

I també qualsevol neuropediatre il·lustrat, que n’hi ha molts, us explicarà la transcendència dels aminoàcids essencials en el neurodesenvolupament infantil.

Es diu que som el que mengem. És molt probable. Però entès ontogénicamente, probablement molt més. Les dietes vegetarianes exclusives de bon segur que permeten dur endavant una vida més o menys sana, però la salut depèn d’una varietat de factors i no només la dieta. Però això, que és acceptable per als adults que, a més, trien lliurement el que mengen, no ho és per als nens, les persones en creixement. Els seus cervells són molt més dependents de nutrients de funcions diverses i que en determinen el desenvolupament cerebral i, per tant, intel·lectual.

És clar que el desenvolupament que han tingut els humans ha pres diversos centenars de milers d’anys i que qualsevol canvi epigenètic pot prendre altres tants en influenciar l’espècie. Però no crec que la cosa estigui per experimentar ara amb els nens. Ni tampoc per assetjar pagesos ramaders que intenten guanyar-se la vida amb la cria d’animals, que prou problemes tenen ja.