Ja no ens queda temps

«Ens heu robat els somnis i les esperances», ha etzibat l’activista Greta Thumberg a la Cimera d’Acció del Clima de l’ONU. Milions de joves -i no tan joves- de tot el món han sortit al carrer a protestar perquè es retorni el botí robat i que es prenguin accions ja per revertir el canvi climàtic.

Les dades científiques, per molt que es vulguin discutir, són les que són i ja fa massa anys que escoltem advertències sobre el letal que serà que es desfacin les glaceres i augmenti el nivell del mar. Fins ara, ha estat un no fer res de res de manual, però ja és hora de prendre decisions perquè això, almenys, disminueixi la velocitat cap al desastre.

El missatge de Thumberg ha calat tan profund que «les societats tindran la percepció contínua d’estar amenaçades, d’inseguretat, de por, de temor pel que fa al futur», va definir la sociòloga del Medi Ambient Mercedes Pardo a l’inaugurar el curs 2019-2020 a la Universitat Autònoma de Barcelona. Tant és així, que molts joves ja parlen obertament de no tenir fills per no condemnar-los a un món de caos. És a dir, que parafrasejant Thumberg, també ens roben el futur.

Les dades són esgarrifoses: la concentració de diòxid de carboni a l’atmosfera segueix cap amunt i ja superat la barrera de les 400 partícules per milió, la temperatura puja 0,2 graus per dècada, cada any és el més càlid de la història (i vejam quines temperatures patirem l’estiu del 2020), les glaceres estan en els seus nivells més baixos i els oceans, en els més alts.

Les conseqüències també esglaien: desapareixeran territoris sencers, amb les micro illes a primera línia de sortida- la sequera s’alternarà amb inundacions, de manera que la seguretat i l’alimentació de milions de persones està ja amenaçada, l’escassetat de productes bàsics dispararà els preus i , per tant, la pobresa i, per postres, la manca d’aigua afecta ja a un terç de la població mundial.

Estem ja en un punt de no retorn? És possible, però cal confiar en la tenacitat de la gent per forçar voluntats polítiques i actuar ja. Fa més de 30 anys que els científics clamen al desert i l’acord mundial de Kyoto per revetir aquesta situació simplement s’ha ignorat.

Motius per ser pessimistes? Tots. Motius per ser optimistes? Algun queda. Com, per exemple, que no fa tants anys, el medi ambient només ens preocupava a quatre rarets i ara, ja som milions els que clamem per canvis abans que no sigui massa tard.