Les «13 roses» sempre en la memòria

En un gest particularment innoble, un dels dirigents de Vox ha tingut el cinisme de referir-se a les «13 roses» com a responsables de «tortures i assassinats» durant la guerra. Per a aquells que no coneguin la història les anomenades «13 roses», eren 13 noies de la Joventut Socialista Unificada que van ser, elles sí, assassinades pel franquisme l’estiu del 39. El motiu? Segons la justícia del franquisme per «auxilio a la rebelión». És a dir, com tothom sap els feixistes que es van aixecar contra la República democràtica legalment constituïda, van tenir la indecència addicional de condemnar a mort a aquelles persones que es van mantenir fidels a la democràcia per «auxilio a la rebelión»... quan havien estat els feixistes els qui s’havien rebel·lat. Així d’absurd i d’irracional era tot plegat durant el franquisme.

De què eren culpables en realitat aquestes lluitadores? De defensar la democràcia, comprometre’s políticament per lluitar per un món millor i d’ajudar durant la guerra en tasques assistencials i de suport a les famílies refugiades. Algunes eren també culpables de ser dones i de voler treballar. Així, en el «resultando» de la paròdia de judici a què van ser sotmeses, s’acusa una noia de 19 anys, Julia Conesa, de ser culpable «de ser cobradora de tranvías durante el periodo de dominación rojo» (segons es diu textualment). Un horrible «crim»: era dona i treballadora de l’empresa pública de tramvies. Repugnant fins i tot rellegint-ho 80 anys després!

Però el més terrible no és que l’extrema dreta encara ara s’entesti a justificar el franquisme i els seus crims; el que des d’una perspectiva europea és incomprensible és que la dreta –diguem-ne civilitzada– de PP i Ciutadans s’abraci sense cap escrúpol a Vox i pacti amb l’extrema dreta exactament a tot arreu on han pogut sumar per evitar Governs de progrés. Senyors Casado i Rivera, parlin amb els seus socis europeus i els explicaran que, per exemple, a França o Alemanya tant els liberals com la democràcia cristiana no vol ni sentir a parlar de governar amb els grups ultres de l’extrema dreta.

Aquesta realitat ens emplaça a tots els homes i dones progressistes d’aquest país a no quedar-nos a casa el pròxim 10 de novembre. Cal anar a votar i fer-ho per aquella candidatura que tant odia l’extrema dreta, i que sense anar més lluny, ahir es referia al Partit Socialista com el partit dels «criminals».

No podem, ni per acció ni per omissió, «passar» de votar i permetre que l’endemà ens trobem amb un Govern de PP-Ciudadanos-Vox, com ha passat a Madrid, Andalusia, Múrcia, etc. O algú té algun dubte que això serà exactament el que faran si els números donen? Volem realment al senyor Abascal de ministre de l’Interior o de comissionat de la memòria històrica? Volem veure com en una roda de premsa s’anunciï que «esto de la igualdad es un invento de las mujeres»? Jo, no. Rotundament, no.

Una de les noies assassinades pel franquisme, Julia Conesa, va escriure a la darrera carta que va enviar a la seva família: «Que el meu nom no s’esborri de la història.» El teu nom no s’esborrarà de la història, companya. El teu nom i el de les desenes de milers de dones i homes dignes i honestos que van lluitar contra el feixisme en defensa de les llibertats democràtiques és i serà sempre recordat per totes aquelles persones que sabem que el país democràtic que tenim no és un regal de ningú, sinó que és fruit de la lluita de molta gent que va perdre la vida perquè un 10 de novembre puguem exercir tots i totes el nostre dret a vot. No anar a votar seria un insult que aquestes dones i homes valents, no mereixen.