Caos: 'quid prodest'?

A qui beneficia aquest estat de caos?

Als que hem defensat, reiteradament i des de fa anys, un moviment d’independència pacífic? Creieu de debò que se’ns ha girat l’enteniment i ara hem decidit ser violents?

A qui beneficia, realment?

Està meridianament clar que al Govern de Catalunya, tampoc. Als partits independentistes, que s’han fet un tip de reclamar diàleg, menys encara.

Aquesta anarquia beneficia, primer, als que postulen que «quan pitjor millor». Però sobretot, aquesta violència beneficia al Deep State.

Quan les FCSE varen sortir del país basc, després del desarmament etarra, és conegut que varen moure’s cap a Catalunya. On van anar a parar? On treballen ara?

També és una constatació que la PN i la GC varen executar conductes delictives l’1 d’octubre; i ara, en la crisi actual, la PN actua impunement; Però també en determinades unitats dels Mossos d’esquadra hi treballen alguns pseudopsicòpates que en lloc de vetllar per mantenir els drets i les llibertats dels catalans, els atropellen, els peguen, els detenen o els persegueixen.

També és una constatació que, després dels atemptats del 17 d’agost, el prestigi dels Mossos, amb el Major Trapero al capdavant, era incontestable.

Per tant, l’objectiu primer del Deep State va ser carregar-se Trapero i el prestigi dels Mossos (una autèntica estructura d’Estat). El segon, la cúpula política i social de l’independentisme; i el tercer, estendre el caos per damunt de la revolució dels somriures, i així carregar-se l’altra estructura d’Estat, la important, la ineludible: el poble alçat, autoorganitzat i combatiu.

I en aquest punt estem: el frame argumentatiu que volen imposar no és la sentència ignominiosa que fa avergonyir Europa; no són els milers de catalans que pacíficament caminen per la Llibertat; no és que a Espanya es persegueixin els adversaris polítics i se’ls posi a la presó o hagin de marxar a l’exili; no.

El frame que malden per imposar és la suposada violència dels «independentistes». Fins al paroxisme d’afirmar que: «L’independentisme violent pot comportar 6 anys de presó».

Llavors, si el violent pot comportar 6 anys de presó, com pot ser que exercir l’independentisme pacífic siguin quasi 100 anys? Paradoxes de la democràcia espanyola.

Els grupuscles violents sembla que estan formats de suposats «anarquistes» vinguts de fora, professionals de la barricada (alguns afirmen que els han vist com els paguen amb sobres plens de diners); però també estan formats per policies infiltrats que tiren la primera pedra i encenen el primer foc. D’imatges, les xarxes en van plenes.

El jovent, malgrat l’honesta irritació, no hauria de deixar-se arrossegar per aquesta orquestrada manipulació, blanquejant la feina bruta al Deep State.

Perquè la nostra victòria serà al carrer, pacíficament. No col·laborant. Resistint. Persistint.

Però sobretot, la nostra victòria serà a les urnes, perquè a les urnes mai, mai, mai, ens guanyaran!