Als independentistes, amb respecte

Com afirma sempre Miquel Iceta, els socialistes manifestem el nostre absolut respecte a totes les opinions i a totes les idees en democràcia i pluralitat. Vagi això per endavant. Per tant, ens dirigim respecte als nostres compatriotes que en algun moment, o encara ara, s’hagin sentit identificats amb els postulats polítics del procés independentista d’aquests darrers anys. És moment de passar pàgina dels errors comesos. No de cap objectiu democràtic legítim, sinó de les estratègies unilaterals basades en la confrontació i en la divisió del poble de Catalunya que han demostrat que conclouen amb desastre.

Catalunya, avui, no és una societat més unida cívicament, amb més consensos i amb majors prestacions i drets socials que el 2012. Al contrari, és una societat més polaritzada, dividida per la meitat entorn de dos blocs que es donen l’esquena i amb els consensos bàsics que havíem assolit entre tots i totes –i que ens havien permès avançar– esquinçats. Seguir per aquest camí suposa la decadència del país. Només quan els catalans i catalanes hem anat units hem guanyat. Dividits perdem. I perdem sempre.

Els dirigents independentistes aquests darrers anys han comès la irresponsabilitat de presentar-nos com a veritats, immutables projectes i conceptes que no ho eren en absolut. Què dir, sinó, del «fabulós pla secret de les jugades mestre»? Un pla amb termini inclòs –durava 18 mesos– del qual havien de sortir, com per art de màgia, reconeixements internacionals i estructures d’Estat, el dia de la DUI. Només cal anar a Google i repassar els juraments solemnes que feien els dirigents d’ERC, la CUP i els fans del senyor Puigdemont: «Tot està a punt», «tot està preparat», «el món ens mira», «tenim reconeixements garantits», etc. Doncs tot era mentida. No ho dic en to venjatiu o per exigir que ningú s’humiliï públicament. Ho dic per superar els errors i construir una solució política que és necessària per sortir del desgavell.

Mentir no serveix per a res, tret de per repetir noves desgràcies. Per exemple, darrerament haureu sentit parlar molt d’una nova majoria mitològica: «Som el 80%». Segons els dirigents i els mitjans públics i privats al servei de l’independentisme, el 80% dels catalans o bé estan directament per secessió o bé són partidaris entusiastes de convocar ja un referèndum a tal efecte. Segur? Vegem-ho. A les eleccions de no fa ni un mes, quants catalans tenien dret a vot? Més de 5,6 milions. I quants vots van tenir els partits independentistes? 1,6 milions (per cert, més de 400.000 vots menys que a les eleccions de 2017). Què representa això? Doncs exactament el 42% dels vots emesos equivalent al 29% del cens català amb dret a sufragi. És aquest 29% una «majoria aclaparadora del 80%»?, que es pot permetre imposar l’objectiu del trencament?

S’ha de tenir el valor de dir la veritat, i cal dir públicament el que diuen en privat. I d’allargar la mà a qui pensa diferent en lloc d’insultar-lo. I de tornar a reconèixer-nos tots i totes com a ciutadans de Catalunya. De deixar de banda la confrontació i recuperar la convivència i la unitat cívica de tot el poble català. A això ens dediquem en cos i ànima des del PSC. Sabent que no ho podem fer nosaltres sols. Tots i totes som poble de Catalunya. Els carrers són de tots i les institucions d’autogovern i els mitjans públics també. No ens condemnem a la frustració i la derrota permanents. Que tothom defensi el que consideri just i millor, amb respecte. No volem una Catalunya dividida, volem una Catalunya forta i cohesionada, motor d’Espanya i d’Europa. El primer repte és superar el soroll permanent i les veus que criden a la confrontació, reconèixer la realitat plural del nostre poble i cercar una sortida dialogada al bloqueig institucional i polític existent. No serà ni fàcil ni ràpid, no volem enganyar; però també sabem que el diàleg és l’únic camí per superar la divisió i reconstruir els consensos que han escrit les millors pàgines de la nostra història. Primer punt: els conflictes polítics s’han de resoldre en el marc de la política, amb respecte a la legalitat democràtica i amb les majories necessàries. Ara tenim una oportunitat. Aprofitem-la junts. Bastim el pont del diàleg sabent que cada pedra que aportem serà una petita victòria comuna, davant d’aquells que somien i defensen convertir el país en un fals paradís empetitit, dividit i amb rebuig entre germans.