Polítiques climàtiques impossibles

Els nous anuncis d’actuacions públiques, gaudeixen d’eficàcia pràctica? És la pregunta a la qual s’ha de respondre, de manera urgent, per aquells que volen fer realitat determinats anhels i compromisos electorals que a l’hora d’aplicar-se tenen problemes de tot ordre en el moment de fer-los reals legalment i econòmicament. El fàcil és el compromís i la bona fe, a l’hora de proposar, jugant amb la implicació interessada de molta gent, que veu que el que es manifesta és bo pel seu present i futur de manera objectiva i per damunt de plantejaments de caràcter polític – ideològic.

L’evidència de tot el que esmento s’ha parlat en la trobada dels darrers dies a Madrid, per parlar del «canvi climàtic» i el futur del món, cada cop més en dubte, en funció de la necessitat d’una gestió que deixi de costat molts interessos, que semblen ara a punt d’enfrontar-se i fer que «l’explosió global» sigui més propera del que puguem sospitar.

Malauradament no tot s’arregla amb voluntarisme, i interessos compartits per milions de persones, perquè qualsevol actuació de pes, no solament «maquillatge», necessita una conversió global molt lluny de fer-se realitat; així la trobada esmentada, amb gran participació, ha tingut absències que fan que els seus resultats, a part de l’esforç mediàtic, sigui més aviat minsos i amb poca transcendència a efectes de donar respostes amb garanties d’èxit.

Buscant un símil del succeït a la capital d’Espanya, és com si fem una reunió dels equips de futbol de la nostra lliga per avançar cap a objectius lògics per tots els clubs, però resulta que a aquesta reunió no hi va ni el Barça, ni el Madrid, ni València, ni Sevilla; crec que la conclusió al respecte és evident i entendríem que el que s’ha pogut aprovar tindrà poca eficàcia; en el mateix sentit a la trobada climàtica, han fallat països tan significatius com Rússia, Xina, l’Índia o els Estats Units, i per tant, malgrat la bona intenció dels presents, la realitat objectiva ens posa en un punt d’impotència, on les manifestacions, xerrades, punts d’opinió i compromisos queden «penjats» per la incompareixença d’una part vital de representants polítics que són els que, en tot cas, haurien de fer les majors actuacions al respecte.

No vull que la meva reflexió s’entengui com negativa, és «benvingut» qualsevol «fòrum» que parli del problema, una altra cosa és baixar a l’aplicabilitat del que s’acorda, i és aquí on ens trobem en un marc de difícil comprensió per molt que tot es pugui vendre com una gestió insuperable.

Crec que com societat, cada cop som més conscient que les paraules dels representants institucionals s’han de posar en «quarantena» respecte de la seva viabilitat, i el tema que esmento va per aquesta línia.

És indubtable que, a més, quan es parla de polítiques i accions climàtiques tampoc ens podem oblidar dels interessos econòmics i de control polític que si parlen i, en conseqüència, no estaria de més fer l’impossible per reconduir el tema, al cost que faci falta per fer de les intencions resultats possibles.

No oblidem tampoc el que es juga cada «país» en el tema i el que això suposa per la seva ciutadania, perquè no són idèntics ni els desitjos, ni la història, ni els anhels d’uns i altres i, per tant, per damunt de la crítica a les absències també s’hauria de ser conscients de les raons, de tota mena, que les provoquen.

Certament la globalitat que ens envolta fa difícil la trobada de consensos mínims, també en l’àmbit mundial, i és aquí on es juga la partida, que serà llarga, per treballar plegats i fer que les utopies es facin realitat. El desprestigi de determinades institucions globals també «frena», i no estaria de més que quelcom pugues liderar una trobada, on a més de parlar d’economia es fos capaç de discutir de tot, sense absències com és el cas. La terra serà viable si tots s’apunten a la «pinya» de la seva viabilitat, les desercions, justificades o no, només ens garanteixen la foscor, on tots hi perdem; i com diu un bon amic, si no fem res, cada cop som més a prop al «model Titànic» que al «model d’arribada a la lluna», amb totes les variables que vulgueu posar-hi.