Transport públic i de qualitat contra l'emergència climàtica

Avui en dia l’emergència climàtica és una realitat difícil d’ocultar. El problema, però, és que d’una banda la població no acaba de ser conscient del que veritablement implica el canvi climàtic al qual ens enfrontem, i d’altra banda, el paper de les institucions no és altre que protegir els grans interessos econòmics. Com a conseqüència, les grans campanyes i estratègies polítiques acaben limitant-se a modificar les conductes de la població com a consumidora: reciclar més i millor, no abusis de l’aire condicionat, consumeix productes ecològics, no malbaratis l’aigua, no agafis el cotxe,... Tots aquests missatges són encertadíssims, però si no van acompanyats de canvis estructurals en el model productiu no només queden coixos sinó que tenen una incidència més que limitada.

L’exemple de la mobilitat ho il·lustra a la perfecció. La penalització de l’ús del vehicle privat, especialment d’aquell més contaminant, és una eina necessària que ha d’anar acompanyada d’un servei de transport públic de qualitat el qual, actualment, brilla per la seva absència.

D’una banda, respecte el servei ferroviari, els darrers anys, lluny de veure-hi una millora, tant la població del Camp de Tarragona com de les Terres de l’Ebre hem constatat un empitjorament dels nostres drets com a usuàries, que lliga amb l’empitjorament de les condicions laborals de les treballadores del ferrocarril i amb la manca total d’inversions en infraestructures. Ni s’ha incrementat la freqüència dels trens regionals ni s’ha reduït la durada del seus trajectes, sinó tot el contrari. Igualment, no s’han desviat els trens que transporten mercaderies perilloses perquè passin per l’interior, en comptes de passar pels nuclis més poblats de la costa, sinó que ara s’aturen menys trens a estacions importants com la de Tarragona, perquè s’han derivat a aquell despropòsit anomenat Estació del Camp.

D’altra banda, el panorama dels autobusos interurbans és igual de depriment. Les poblacions de la que aspira a ser la segona àrea metropolitana de Catalunya les passen magres per poder-se desplaçar sense haver de fer ús del vehicle privat. No només pel que fa a la manca de línies als municipis més petits, sinó que fins i tot la connexió entre les principals poblacions del Camp de Tarragona deixa molt a desitjar.

Per tot plegat, és imprescindible articular un front comú a les nostres comarques, des de les institucions i també des de les diferents plataformes ciutadanes, per tal de reivindicar una xarxa de transport públic de qualitat que doni resposta a les necessitats del territori.