Vostè ja ha votat el mateix que Vox senyor Puigdemont

«El Partit Socialista ha d’examinar molt bé quina serà la seva posició. La pregunta que els faig és: votaran el mateix que els feixistes de Vox?», Carles Puigdemont dixit. Quan parla aquest home hi ha vegades que no saps si està protagonitzant l’enèsim exercici de pur i invencible cinisme polític o senzillament s’està enfotent de tots i de tothom (com quan fa poc va afirmar solemnement que «la llei s’ha de complir». I ho diu ell!, que va saltar-se fins i tot el reglament intern del Parlament de Catalunya). Votar el mateix que «els feixistes de Vox»... doncs bé senyor Puigdemont, els seus diputats ja han votat el mateix que els feixistes de Vox. O no recorda que va ordenar votar al seu grup parlamentari durant la recent investidura del president Pedro Sánchez? Que votessin «no». I què van votar els diputats de l’extrema dreta? El mateix: «No». Així doncs, ens vàrem trobar amb la fascinant imatge del bloc del PP-Vox-Ciudadanos, per un costat, i dels diputats incondicionals del senyor Puigdemont i els seus socis de la CUP, per l’altre, coincidint a l’hora de votar un «no rotund.» I ara ens emplaça als socialistes a pensar quin ha de ser el nostre sentit de vot? S’ha de tenir molta barra... i poc sentit del ridícul també, certament. Li aconsello humilment que visualitzi els perfils oficials de Vox a les xarxes per comprovar que el més bonic que l’extrema dreta diu del socialisme democràtic i del president Pedro Sánchez és que som el mascaró de proa del que durant el franquisme es coneixia com «la conspiración judeo-masónica-rojo-separatista». Més o menys com vostè que no estalvia adjectius qualificatius per menysprear-nos. I no és casual que tots els intransigents i els fanàtics odiïn el que representa el PSC, en absolut. I no ho és perquè, a diferència d’altres, nosaltres no hem enganyat mai a ningú. Sempre hem dit que la solució al desgavell que hem patit aquests darrers anys passa per la negociació, l’acord i el pacte entre diferents, dins dels paràmetres polítics fixats per la Constitució i l’Estatut i amb les majories qualificades necessàries capaces de generar consensos amplis a la societat catalana. Clar, si fóssim uns irresponsables o uns insensats ens inventaríem que tenim un «fabulós pla secret de divuit mesos» per fer no-sé-què, o bé podríem qualificar cada nova ocurrència com una «jugada mestre» en el taulell de l’estultícia política. Però, vet aquí senyor Puigdemont, que els socialistes catalans ni mentim, ni enganyem, ni elucubrem amb plans secrets, ni protagonitzem fugides cap endavant deixant que altres carreguin amb les conseqüències de les nostres decisions. Ja estem farts de sectaris que assenyalen amb el dit els «traïdors i botiflers». No volem una Catalunya sectària i excloent, dividida en dos grans blocs identitaris que es donin l’esquena. Dividir Catalunya entre «bons i dolents» (sigui qui sigui qui els defineixi) és la ruïna del país. No volem una societat dividida per polítiques de fronts, camí segur de la decadència col·lectiva de tots. Ara tenim una oportunitat de sortir d’aquest marasme amb el procés de diàleg iniciat pel Govern del president Pedro Sánchez. Els socialistes estem segurs que la immensa majoria de catalans i catalanes, pensin el que pensin i votin el que votin, estan cansats dels resultats desastrosos tant de la unilateralitat d’uns com de l’immobilisme dels altres. Volen una solució i un futur de progrés per als seus fills i filles. I el mateix la Unió Europea que demana resoldre el problema sense violència i en el marc de la Constitució i de l’Estatut, reconeguts com a patrimoni institucional del projecte col·lectiu europeu. Ni serà fàcil, ni serà ràpid (perquè, torno a repetir, que nosaltres no volem enganyar ningú). Ara bé, estem convençuts que hi ha camí per recórrer si tots els interlocutors tenen el coratge i la determinació política que tenim els socialistes i la voluntat sincera d’arribar a punts d’acord. També sabem, i ho sabem tots, que si el Govern socialista, de progrés i feminista del president Pedro Sánchez fracassa i ens trobem amb un Govern a Madrid del PP i Vox amb l’executiu Torra a Barcelona teledirigit pel senyor Puigdemont, bé, doncs fa por pensar en què podria passar i com podria acabar tot... Però no estem condemnats a viure un nou període trist de la nostra història. La societat catalana, com l’espanyola, té molts actius i molt a guanyar si fem les coses bé. Els socialistes, en podeu estar segurs, ens hi deixarem la pell per recuperar la unitat cívica del poble de Catalunya i trobar una solució consensuada que després sigui validada a les urnes. I ho farem, senyor Puigdemont, perquè tenim molt present, per exemple, què va aconseguir el president Tarradellas el 1977 –i com ho va fer– negociant des del sentit de la realitat. A nosaltres aquells que han portat Catalunya al desastre institucional abans de fugir no ens donen lliçons de moralitat ni de res. I mentre dedica les seves energies a aconsellar als altres sobre què hem de votar, podria destinar uns segons a penjar al seu perfil de Twitter la imatge de la senyora Borràs votant al Congrés el mateix que el senyor Abascal.