Unitat d'acció

Les cambres de comerç de Reus, Tarragona, Tortosa i Valls han fet un pas endavant per sumar esforços en l’estratègia i la planificació de la defensa dels interessos socioeconòmics del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Jordi Just, Laura Roigé, Francesc Faiges i Josep Maria Rovira, respectius presidents i presidenta camerals, entenen que sumar és multiplicar i que dividir és perdre. La seva aposta per la unitat d’acció s’ha fet més pública amb la reivindicació d’unes millors infraestructures de comunicació però tots els senyals indiquen que la voluntat de treball conjunt és més àmplia i profunda. I aquest front empresarial local s’ha vist reforçat aquest passat divendres amb la constitució a Reus de la Comissió d’Ordenació del Territori de totes les cambres catalanes que presidirà Jordi Just. La funció d’aquest grup és treballar per dotar el país d’unes infraestructures adequades i vetllar pel reequilibri territorial. Que el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre hi tinguin una veu representativa i qualificada és molt bona notícia. Crec que els dos principals problemes de les nostres comarques per abordar amb força les necessitats i els reptes són la cohesió interna i la projecció i influència externes. Per sort això està canviant. Malgrat les relativament recents experiències fallides com el Consorci del Camp –any 2001– o la Mesa Socioeconòmica del Camp –any 2010–, la realitat és tossuda i alguns dels agents estratègics estan reaccionant per fer front comú per saber on som, on volem anar i quin és el millor camí. Les cambres de casa en són ara un bon exemple. Els alcaldes i les alcaldesses també s’estan posant les piles. Les mirades allunyades de les posicions de campanar permeten veure que tenim problemes i desitjos comuns i que anant de bracet augmentarem les probabilitats de trobar respostes de totes les administracions públiques (locals, nacionals, estatals, europees...,). El Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre tenen població, història i teixit empresarial suficient per reivindicar i exercir el dret a decidir sobre el seu futur. L’exemple i el model de cap a on podríem anar, si volem, és la Regió del Coneixement. Un projecte ambiciós impulsat inicialment per la Universitat Rovira i Virgili i la Diputació de Tarragona al qual s’han anat incorporant altres institucions, entitats i col·lectius públics i privats. I per convertir aquesta visió en una realitat cal creure-hi, sumar esforços i dotar-se d’un discurs unitari. Els polítics estan fent la seva feina per aconseguir el reconeixement administratiu de la proposta. Ara les cambres ens demostren que l’empresariat també comparteix l’estratègia de la unitat d’acció. És imprescindible per fixar el rumb i arribar més lluny. O hi vas o t’hi porten. Millor si decidim nosaltres, no?