El Corredor, sant tornem-hi
El dilluns tretze de gener es va posar en marxa el nou corredor des de València a Barcelona passant pel nostre territori. Ara per uns 60 quilòmetres i amb mitjans mecànics potents hem tardat vint anys, per disposar de dues vies. Faig un recull de titulars periodístics que deixen constància d’aquesta realitat tan preocupant, decebedora, frustrant per a tots els ciutadans. S’han millorat els serveis? Estem pitjor que mai?
11 de gener. La solució ferroviària actual és que cadascú ha tirat, i tira pel seu cantó, i així ens va; El corredor mediterrani acaba amb el coll d’ampolla; Tarragona acomiada el seu darrer Euromed; La Generalitat s’ha plegat a les exigències de Salou i Cambrils; És una vergonya que en aquesta situació de canvi climàtic se suprimeixi el tren per afavorir l’autobús; Salou ha realitzat una operació nefasta.
12 de gener. El tren torna a passar de llarg al Camp de Tarragona; La freqüència de Renfe és molt decebedora; Tarragona- Vandellòs, canviant el xip ferroviari; Cara i creu del Corredor; El nou servei, una expectativa frustrada; El transport públic no tan sols és el ferrocarril; El Corredor és una expectativa prostrada perquè Renfe i Adif tan sols penen en la llarga distància; llums i ombres d’una obra llargament reivindicada; El Corredor, un balanç agredolç; El Corredor és un garbuix ferroviari que no suposa cap millora important per a la mobilitat en aquestes contrades.
13 de gener. La línia de ferrocarril de la costa ja és història: els sentiments eren contradictoris; Ens hem de creure que som Àrea Metropolitana, ho som per massa crítica, situació, història i dret.
14 de gener. Indignació i resignació en l’estrena del Corredor; Usuaris de Salou, Cambrils i l’estació del Camp, incrèduls davant el dolent servei ferroviari; Incredulitat, cabreig i resignació: les tres fases de l’usuari en saber el tancament definitiu de l’estació de Salou: Tarragona perd capitalitat; Estem davant d’un model ferroviari que s’ha imposat al model territorial del Camp de Tarragona, que és dispers i extens.
Ens falta lideratge i ja no és presentable fer polítiques de campanar. El lobby existeix aquí? Els líders polítics que hem tingut, probablement quedaren mal referenciats pels historiadors d’aquí a algunes dècades. Però els fets ja seran irreversibles. Aquesta és la realitat i la penitència. També tragèdia?