Altruisme enganyós

Un dels grans reptes que es plantegen a mitjà termini és la transició ecològica, gaudim de tot un Ministeri per implementar-la, juntament amb el repte demogràfic, sorprenentment. Anem a pams. Si parlem de repte ecològic, parlem de clima, energia i medi ambient. Àmbits que relacionem amb accions com la reducció d’emissions de CO₂, la substitució de les energies que provenen de fòssils, el reciclatge i la protecció del medi natural.

El repte ecològic, sens dubte, ha de ser a l’agenda, la situació que ens mostren els mitjans és crítica. Però ho entenem a escala individual, com quelcom altruista, solidari si volen, encara que això no sigui ni veritat ni efectiu. No serveix de res que una minoria visqui en una passivhaus, es compri un cotxe elèctric o aprovisioni a comerços propers. Difícilment aconseguirem res individualment, fins ara, algunes de les accions que estan damunt de la taula, només estan a l’abast d’algunes butxaques, els pobres continuarem contaminant.

Una casa que reuneixi els standards passivhaus, és a dir en un solar ben orientat, amb un bon disseny, molt d’aïllament si pot ser orgànic i que a més el subministrament d’energia sigui renovable està a l’abast d’una minoria. Els habitatges de 2a mà, els que comprem el comú dels mortals, de vegades, ni tan sols estan ben aïllats i el cost de climatizar-los és alt i brut, si em permeten.

Des del 2 de gener funciona a Barcelona la ZBE (zona de baixes emissions)

De manera que els turismes de gasolina matriculats abans de gener del 2000, i els automòbils dièsel matriculats abans del 2005 o 2006 no poden circular. Cosa que em sembla bé, però no perdin de vista que només circulen els cotxes més nous, els elèctrics, els híbrids. Aquells que no estan a l’abast de tothom.

En general, els productes de primera necessitat que són ecològics, respectuosos amb el mediambient i més sans, són també més cars.

A la factura de la llum hi ha una retribució específica RECORE (Renovables, Cogeneració, Residus) que ve del Govern d’Aznar i tot i que enguany es redueix, contribueix al fet que electricitat sigui cara.

Amb relació al repte demogràfic, es planteja desenvolupar una estratègia per a lluitar contra la despoblació. I jo diria que el repte és transversal. No només fa falta que s’inverteixi en infraestructures fora de la ciutat i les seves confluències, és a dir, en tots aquells pobles que han quedat literalment aïllats. Sobretot si es vol fer, com sembla, d’una manera sostenible.

Perquè al repte demogràfic, a més de la despoblació (fills que estudien i se’n van a la ciutat) també hi és present la baixa taxa de natalitat.

Les històries de solitud no es donen exclusivament al camp, també a la ciutat, les he viscut molt a prop i no vull pensar en les que vindran, perquè tenir 1,5 fills no ajuda.

Com a mare i com treballadora, em resulta més comprensible la relació de la baixa natalitat amb la desigualtat de gènere, a la ciutat i també al camp. La responsabilitat de la baixa natalitat és compartida, a les dones no ens serveix aquest raonament que ens hem cansat de renunciar. És molt frustrant no poder compartir responsabilitats perquè no es donen les condicions.

Però tornem a l’inici, la transició ecològica i el repte demogràfic, curiosa idiosincràsia la del Ministeri. Creuen que això es pot dur a terme quan només ho pot afrontar una minoria privilegiada? Han de canviar molt les coses.