Retratats

«Aquests pressupostos són una burla als ciutadans de les comarques tarragonines. Ras i curt. Tarragona i la seva gent són els grans oblidats del tripartit que no creu en les potencialitats d’aquestes comarques», són paraules literals de l’aleshores portaveu de CiU al Parlament el senyor Oriol Pujol, actualment condemnat per corrupció.

Situem-nos breument. El Govern d’esquerres amb president socialista que teníem aleshores havia presentat un projecte de pressupostos que incloïa un capítol d’inversions directes de més de 152 milions d’euros per a les comarques del Camp de Tarragona. Recordeu la xifra: 152 milions.

Aquest volum inversor, superior a la mitjana catalana, va enfurismar als dirigents de CiU (actual Junts per Cat o més aviat actual grup d’incondicionals del senyor Puigdemont) que van sortir en tromba per denunciar aquesta «gran retallada d’inversions per Tarragona» (malgrat reconèixer, al mateix temps, que les inversions per Tarragona havien crescut «però poc»). També tenien el detall curiós de portar sempre algú de Barcelona, com el senyor Pujol, per «denunciar» un presumpte tracte de favor que beneficiava Barcelona (pleonasme fantàstic a l’alçada només dels redactors del fabulós «pla secret de les jugades mestre» que havia de durar divuit mesos).

En tot cas, les inversions a casa nostra amb president socialista eren superiors als 152 milions d’euros. I enguany, amb Govern independentista de Junts per Cat i ERC (i la complicitat dels Comuns)? Quina és la inversió per les comarques tarragonines? Oh sorpresa! Tan sols 48 milions d’euros. És a dir, un 68% d’inversions i recursos menys. I recordin l’adverbi perquè és l’autèntica marca de la casa del Govern independentista: menys.

La pregunta que, amb tota humilitat, fem des del PSC als diputats per Tarragona de Junts per Catalunya i ERC (i a la diputada dels Comuns) és de lògica elemental: Si destinar 152 milions d’euros era –segons deien– «una burla intolerable» pel nostre territori, retallar les inversions a uns raquítics 48 milions que és? Un homenatge encobert a Kafka?

Han quedat retratats senyors meus. Sí, sí, perquè aquest cop no hi ha cap «Estat opressor» a qui encolomar la responsabilitat de la seva pura i pròpia incompetència –a no ser que aquest «Estat opressor», en la seva infinita vesània, hagi aconseguit penetrar en la ment dels diputats independentistes per tal que menyspreïn Tarragona i la seva gent–.

I sí, parlo de menyspreu a Tarragona perquè els damnificats per aquesta retallada de les inversions que ERC i Junts per Catalunya (primer amb el suport de la CUP i ara dels Comuns) han decidit aplicar a Tarragona des de 2011 (primer Govern Mas) no és cap entitat etèria. És vostè amable lector. I jo. I els nostres veïns. I el conjunt dels tarragonins i tarragonines, votin el que votin i pensin el que pensin.

Perquè menys inversions vol dir menys serveis públics, menys prestacions socials, menys plans d’ocupació, menys places de residència, menys equipaments de salut i menys escoles, menys ajudes per dependència o per als joves, etc. per posar només uns exemples prou punyents. I el perjudicat no serà el president de Kosovo (que deu haver rebut ja la darrera carta del senyor Torra) sinó el tarragoní i tarragonina que espera –perquè s’ho mereix– uns serveis públics de qualitat per part d’una institució com la Generalitat (que té un pressupost superior als 41.000 milions d’euros) i que contempla, autènticament astorat, com en lloc de governar pensant en les necessitats reals de la gent els actuals dirigents del Govern s’han dedicat a sacsejar pancartes i dedicar totes les seves energies a implementar una simbologia estèril... Per acabar acusant-se mútuament de «deslleialtat» entre ells mateixos.

La bona notícia és que no estem condemnats a patir aquest mal Govern que ignora Tarragona in eternum. Ara tenim una oportunitat de girar full, passar pàgina i governar garantint el progrés per a tothom. Amb pressupostos que tornin a incrementar les inversions a casa nostra d’acord amb el que necessitem per progressar. I sense més mentides. Nosaltres no volem enganyar ningú, ni prometre «plans secrets» de divuit mesos, ni de divuit segles. Però sí que ens presentem davant del nostre poble com el que som: els únics capaços de tornar a governar pensant en el benestar de més de 7,5 milions de catalans i catalans, i no de menys de 2 milions.