El curt termini

No és un tema opinable que les noves són tantes i es produeixen tan acceleradament que, en la majoria d’ocasions, no som conscients del que comporta cada situació que es produeix que, a més, en la majoria d’ocasions es dona a milers de quilòmetres de casa nostra, en un model global al qual ens anem adaptant, no per convenciment sinó perquè «ens passa per sobre», i el que succeeïx ens condiciona molt més del que puguem sospitar.

Aquesta via d’ingent informació que rebem, i a la que tenim accés, ha comportat canvis importants en moltes de les nostres variables de vida, i així ja no posem en dubte que cada cop és més difícil veure un «demà» des de la lògica i el seny, sinó que tot passa i el que fem és adaptar-nos el millor que sabem o podem, en funció de variables que tampoc sempre coneixem.

Fins i tot, en el debat polític, les coses també succeeixen de manera vertiginosa, el que fa que els discursos dels líders, també prioritaris el fet del «curt termini» per damunt al de la lògica i la reflexió, encara que això suposi que la contradicció sigui una dinàmica que, a poc a poc, va tenint una credibilitat cada cop més sota mínims, l’important és donar respostes i fer propostes sense cap valoració prèvia que, posteriorment, no ens pugui portar a unes «hemeroteques» on el descrèdit és un fet quotidià.

No sé si tots som conscients, a més, que el que esmento no és monopoli dels nostres representants, doncs en la nostra tasca diària, fins i tot familiar, poden veure, si mínimament reflexionem, la varietat de criteris que ens anem formulant en funció de variables que majoritàriament ni sospitaríem que es poguessin donar.

La culpa de tot el que esmento, per tant, no és exclusivament del model que ens hem donat, i que malgrat tot té avantatges de tot ordre, sinó de la mateixa incapacitat per aturar-nos i valorar en la seva justa mesura, els fets dels quals som protagonistes i les conseqüències de les nostres actuacions, en funció dels mateixos. En l’àmbit mundial, poc podríem sospitar que un desentès polític pot variar la situació econòmica global, o que determinades decisions econòmiques poden posar en dubte la nostra supervivència al primer món, o inclusiu, que el fracàs dels nostres polítics de torn, ens pot col·locar en una situació crítica pel nostre futur; en tot cas, el que és evident, és que la nostra interdependència és un fet contra el qual es fa difícil lluitar i que, en tot cas, el que hem de fer són esforços per conviure i amb mínimes garanties.

El curt termini, en tot cas, és un fet que sustenta tot el que passa, agradi o no, una altra cosa és que la seva dinàmica comporti més negativitat de la previsible i, és aquí on seria aconsellable fixar uns mínims d’entesa entre tots els implicats, al màxim nivell. És cert que les grans guerres que hem sofert els darrers anys, són conseqüència de malentesos i incapacitats de previsió, però el que no pot ser de rebut és continuar per la línia emprada en el seu moment.

Segurament el fàcil és aillar-nos, i seguir de «comparses» en una dinàmica a la qual no podem fer front, però no sé si aquesta és la línia que ens permet sobreviure en llibertat o, en tot cas, es «deixa» vegetar sota un marc de condicionaments dels quals no coneixem els qui els dirigeixen.

Passar de la reflexió a la inapel·lable evidència, és una mostra del que pot venir i on cada cop el que succeeix, per molt que ho podem conèixer, no ens deixarà ni opinar, ni influir per cap concepte; i el que és més greu, fins i tot «el curt termini» quedarà relegat per una normativa tàcita on tot serà executiu en funció d’un poder sense noms i cognoms, però que amenaçarà sense reflexió en el seu únic interès de control total.