Tribuna
El Pànicvirus
Certament encara no està del tot clar quines són les raons de la suspensió del Congrés de Barcelona MWC, però no existeix cap dubte que la situació sanitària ha sigut, almenys, un dels seus detonants definitius, per molt que, a curt termini, encara es busquen altres explicacions que, en tot cas, seran complementàries a l’efecte del pànic, davant una situació desconeguda i de difícil càlcul, a l’hora de valorar el seu control i les seves conseqüències
Independentment, per tant, de la raó final, el que no té dubtes és que cada cop som més receptius als temes «descontrolats» que ens provoquen una situació de pànic, davant la seva manca de coneixement.
El model en què vivim, on tot sembla fora de control, quan la realitat és manifestament imprevisible, ens hauria de portar a fer anàlisis, tan de moda, respecte al que no es pot preveure, i així tenir alternatives lògiques cap a un model on la globalització encara es fa més evident a l’hora de posar al món, per moments, davant un panorama inexplicable.
En el seu moment, quan les coses no ens arribaven fins passat un temps, era possible fer previsions, malauradament, actualment tot és automàtic i els fets «passant al costat de casa nostra» i per tant la seva sorpresa permanent és una realitat a la qual ens hauríem d’anar acostumant si no volem que els fets es passin per sobre.
Tornant al tema central del «mal sanitari, el que és indubtable és que el seu control només serà fruit d’una anàlisi fora del pànic que s’ha produït i que ens ha deixat a tots en una situació d’impotència que aviat s’encomanarà a molts dels punts a discutir permanentment al nostre món.
La complexitat del tema, fins i tot, pot empitjorar encara més el problema que, per altra banda, sembla que no està sota control, i el que és més greu, ja no es limita a un territori concret, sinó que previsiblement es farà global en els dies vinents.
Podem seguir en la línia de «passar» fins que ens afecti directament, però no estaria de més oblidar-nos del pànic i veure el problema des del seny, deixant de costat el propi «escàndol mediàtic» que l’envolta i que tampoc ajuda a trobar les solucions imprescindibles. Tampoc seria aconsellable reduir el tema a una qüestió purament econòmica puntual pel que fa a les seves conseqüències directes, encara que formalment aquesta sigui una valoració a tenir en compte en el futur a l’hora d’aconseguir «unitats d’acció» que també han quedat en «fora de joc» per un interès partidista incomprensible.
En definitiva, poden entrar en «pànic global» i aplicar «extremismes», però seria també necessari reflexionar sobre que solament amb una «transparència global de futur» serà possible afrontar crisis com la que esmento, on que, si no es fa el que cal, podem ser devastadores, més aviat del que puguem sospitar.