La tercera edat

Es podrien estimar tres edats, per classificar als éssers humans en funció del treball. Primera edat, aprenentatge, segona edat, treball actiu, i tercera edat, retirament. Sobre aquesta tercera edat, que arribarà a ser el 35% l’any 2050, caldria començar a parlar-ne, començant pel reconeixement de dos temes tabús, estimats com dues situacions negatives: el de la mort i l’envelliment. També sobre el seu possible paper històric i el seu important i fonamental impacte generacional.

Tercera edat dividida en dos grups diferenciats. El primer d’ells, el dels jubilats vàlids, que opinen sobre els temes tabús, que quan arribin ja arribaran i sobre els que millor no parlar-ne. En l’altre grup, els dels vells no vàlids, opinen segurament el mateix, però amb la diferència que el que havia d’arribar ja ho ha fet i es troben sense cap tipus de solució satisfactòria.

Sobre el tema de la mort, la física quàntica ens diu que tot l’univers està format per energia, que no es destrueix sinó que es transforma, la qual cosa ens assegura la nostra immortalitat. Sobre l’envelliment, cal constatar la realitat negativa de vells aparcats en residencies geriàtriques del tipus hoteler, que en molts països de la UE estan legalment prohibides. També el fet del deficient funcionament de la llei de dependència que cal denunciar.

Diuen que no hi ha més cec que el que no vol veure. La ceguesa de moltes nubilitats és més que palesa, quan no volen veure que més o menys tard, acabaran essent vell i no hauran fet res per tenir-ho en compte, intentant millorar aquesta negativa situació.