Agricultura i ramaderia compromeses en la mitigació del canvi climàtic

Últimament són moltes les acusacions que rep el sector agrari i ramader amb relació a les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) que produeixen les nostres activitats. Realment som el principal generador de GEH del nostre territori? Som els productors agrícoles un problema per al medi ambient?

Més aviat els pagesos som els primers afectats. Cada cop més sovint, rebem les conseqüències dels efectes del canvi climàtic en forma d’inundacions, focs, gelades, pedregades, ventades o sequera. L’informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (GIECC) de les Nacions Unides diu que «els processos agrícoles, silvícoles i d’una altra índole produeixen un 23% del total dels GEI». Aquestes dades no corresponen al sector agrari i ramader, segons les dades oficials publicades per la Comissió Europea del 2017 amb relació a la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic (CMNUCC), el conjunt de l’agricultura i la ramaderia europea és responsable el 8,72% del total dels GEH.

A Catalunya, segons l’Oficina del Canvi Climàtic, i les dades d’emissions presentades pel Ministeri de Transició Ecològica, l’agricultura i la ramaderia emeten l’11% dels gasos d’efecte hivernacle. Està clar que el nostre sector contribueix en la producció d’emissions de gasos, però estem molt lluny de les que produeixen els sectors Energètic, Industrial i del Transport, que només en el cas de Catalunya, sumen el 74% del total. Amb la diferència, per altra banda, de què el sector agrícola i ramader som part de la solució d’aquest problema.

Segons l’informe de l’IPCC de l’ONU, «els processos naturals de la terra absorbeixen un terç del CO2 provocat pels combustibles fòssils i la indústria». Altres estudis publicats per Science of the total Environment (2019) apunten que la captura de CO₂ de les terres agrícoles i ramaderes pot ser tres vegades superior a les emissions produïdes per la mateixa ramaderia que utilitza aquestes terres.

Per tant, necessitem cultius i plantacions agrícoles però també ramaderia, per aconseguir l’equilibri del medi, aplicant una bioeconomia circular que faci que la producció d’aliments sigui segura i sostenible tant en la mitigació del canvi climàtic, com pel mateix sector. És a dir, a banda de respectar el medi ambient, les normes de bioseguretat i la seguretat alimentària, com ja ho fem, l’activitat agrària ha de resultar rendible, i així garantirem també el manteniment de la gent al territori. Apostant per aquest model, els sectors agrícola i ramader no som un problema, som part de la solució.