Parada i fonda

Reus és fill dels reusencs nadius i adoptats. La capitalitat de la ciutat respecte a un ampli territori que va molt més enllà del Baix Camp ha atret persones, cultura i negoci d’arreu. I un dels indicadors d’aquesta capacitat de seducció ha estat l’oferta gastronòmica pels residents i pels visitants. Ara ens arriba la notícia que alguna cosa es mou al local de restauració de l’edifici Gaudí Centre de la plaça del Mercadal. Un espai amb unes vistes fantàstiques de la Prioral i del perfil de la ciutat mirant cap al mar. Una visita recomanable tot i que haureu d’esperar la reobertura de l’establiment que porta un any tancat per gaudir d’un espectacular horitzó, el que els esnobs anomenen skyline. De restaurants a Reus, per sort, n’hi ha molts i de molt bons. La inexorable llei de l’oferta i la demanda ha fet que quan un es tanca se n’obrin d’altres.

L’empenta significativa més recent del sector es va viure a principis dels anys 2000 i va tenir en La Ferreteria, a la plaça del mateix nom, un cas ben curiós de substitució dels estris de la Ferreteria Casals per un ampli assortiment de tapes i begudes. Aleshores va ser la bomba i va marcar un punt d’inflexió. Els seus impulsors, molts amb experiència en el món de la restauració, van ser valents i un pèl agosarats i van portar l’activitat i la llum a una zona de la ciutat fosca i trista. Darrere van seguir d’altres iniciatives. Malauradament La Ferreteria va tancar el desembre del 2016 i fa pena passar pel davant. Està morta. La plaça ha reviscolat amb altres establiments però aquest local està tancat, barrat i brut. Més dolorosa va ser la desaparició de la Fonda Simonet. L’emblemàtic establiment per fer-hi parada i fonda va néixer al raval de Santa Anna el 1896 -em perdonareu si m’equivoco- i per tant enguany compliria cent vint-i-quatre anys. El segle XIX explica bona part del que és actualment Reus. El Centre de Lectura va veure la llum el 1859. Ja passa la barrera dels cent seixanta anys. Doncs tornant a la Fonda Simonet, en aquest cas el relleu generacional va plantejar altres interessos i el servei de donar menjar i beure va desembocar en el negoci immobiliari. Legítim. Regirant per internet vaig anar a parar a una web dedicada a la venda d’antiguitats i objectes curiosos on oferien una etiqueta antiga de la Fonda Simonet. A la peça hi sortia el telèfon 2131. Ha plogut molt. Aleshores les centraletes telefòniques, la vida, no eren digitals. Doncs a veure si estem de sort i el restaurant del Gaudí Centre torna a obrir portes. I posats a demanar, que ho faci també El Cafè de Reus de carrer Metge Fortuny. Sembla que també sonen bones notícies. Acabo amb una curiositat. Els locals dels dos establiments són propietat municipal.