Catalunya

Un ecosistema cultural engloba els elements cohesionadors que identifiquen a un territori i al seu grup humà. El principal d’ells és la llengua, seguit de la seva cosmovisió del món. Catalunya s’ha identificat per una clara defensa de la llibertat, pel moviment comunitari, l’ajuda mútua, el pacifisme i la no-violència, que pressuposen respectar la llibertat dels altres, no essent del seu grat, fins ara, l’ús del poder polític, per imposar un model de societat que respecti el seu ecosistema cultural i la seva identitat.

Tots els territoris són d’un país, que en el cas de Catalunya, ha estat capaç de mantenir una llengua pròpia i d’un temps en el que s’està imposant les organitzacions de tot tipus en xarxa. No és per res, que el món empresarial ha estat el primer en dividir les seves grans organitzacions, en xarxes de petites d’elles, per aprofitar la seva millor capacitat de gestió.

Aquest nou model d’organització encaixa perfectament amb la identitat catalana. Una organització en xarxa permet respectar la llibertat de cadascú dels seus membres, i també a la vegada, un sistema de poder comunitari, aparentment caòtic, que acaba generant l’ordre necessari, que justifica un sistema més eficaç, participatiu i comunitari.