Tribuna
El Port: Carmen Valverde i Tomàs Fortez
El Port de Tarragona ofereix contínuament exposicions a les seves instal·lacions portuàries. Sempre és recomanable i força interessant apropar-se al Moll de Costa per gaudir de les seves manifestacions artístiques. En primer lloc vull manifestar que vaig quedar bocabadat veient l’exposició dels catorze quadres de Carme Valverde al Tinglado 1. La grandesa, expressivitat, força, cromatisme de cadascuna de les pintures acríliques/oli sobre fusta parlen per si mateixa. Aquestes catorze expressions són un autèntic homenatge a la dona. La seva autora escriu que vol «transmetre a l’espectador, de forma frontal i directa, les emocions i sentiments de les dones». Són catorze estats anímics expressats amb la gamma de colors d’una manera contundent i que amb la magnitud de cadascun dels quadres a ningú pot deixar indiferent. La pintora confessa que «el meu objectiu com a dona i artista és aconseguir que l’espectador femení, després de veure aquesta col·lecció, surti de la sala carregada d’energia positiva, i que l’espectador masculí prengui consciència de la grandesa i força de la dona».
Cada quadre de dimensions 180x122 està definit, acompanyat d’un mot. Aquests defineixen les teles pictòriques i tal com escriu en un panel Sílvia Alcantara demanen a crits la llibertat. Alcantara és l’autora de cada cartel·la que acompanya a cada quadre. Per exemple, escriu «Jo soc la Malenconia. Una mirada, una expressió, una manera de veure la vida en un moment determinat, Però a la boca s’hi veu la promesa ferma de continuar lluitant sense defallir...» Cada obra té un títol, que correspon a diferents situacions personals per les quals ens trobem dia rere dia. Són els següents: Tristesa, Fúria, Felicitat, Diversió, Vitalitat, Passió, Futur, Estimació, Paraula, Sentiment, Alegria, Art i Fermesa.
Comparteix aquest tinglado l’exposició Vent de Dalt o aprendre a navegar. Escuela de Marineria del Club Nàutic de Tarragona, que posa en valor tota la feina que va fer Tomàs Forteza Segura, ja que va ser el seu creador l’any 1961, la primera escola nàutica esportiva de l’Estat i el seu director fins a l’any 1977. Fomentava les activitats en embarcacions de vela de regates i formava a aprenents de mariners en diferents categories i edats. Per a Forteza, Maso pels coneguts, navegar a vela era una de les seves grans passions. Com a tortosí va començar a fer-ho al riu Ebre gràcies a la petita embarcació Vent de Dalt. Les sales de l’antic Club Nàutic al Moll de Costa, edifici del qual veiem una magnífica fotografia, així com el desaparegut també Bar Perico del Serrallo, formen part de la memòria col·lectiva dels alumnes que gaudiren i aprengueren de la mar, de l’amistat i de la vida.
Aquesta exposició s’emmarca en una col·laboració conjunta del Museu d’Art Modern/MAM, amb motiu del centenari de naixement de Tomàs Forteza (Tortosa 1920-Tarragona 1980), poeta i llibreter de la Llibreria Guardias. Aquesta porta per títol Entre l’art, les lletres i la mar. A vint-i-nou anys es trasllada a viure a Tarragona, quan es casa amb Mercè Antonio, filla del llibrer i poeta Joan Antonio i Guardias Molts recordem la llibreria Guardias, primer a la plaça de la Font i després a la Rambla Nova 46, sent un llibreter de referència tant a la ciutat, com a la resta de Catalunya. Va ser un lloc amb molta activitat, ja que des de l’any 1959 realitzaven exposicions i presentacions de llibres. Recordo la presentació del meu primer llibre, Arquitectura de Tarragona, siglos XIX y XX (1980), amb pròleg de l’arquitecte Josep Maria Garreta i la presència de l’alcalde Josep Maria Recasens. Mercé Antonio i el seu fill van ser l’ànima d’aquest establiment cultural. El fill, també Maso, com el pare, junt amb el recordat advocat Eliseu-A. Soler Àlvarez, van promoure la col·lecció del Recull amb les edicions de l’Estació de Recerca Bibliogràfica i Documental Margalló del Balcó. Al MAM podem gaudir dels dibuixos, il·lustracions i gravats dedicats a les goletes i als vaixells.
Ambdues exposicions estaran fins al dinou d’abril. Amic i desconegut lector crec que és una molt bona pensada acostar-se al port i a la Part Alta per recordar els inicis d’una entitat tarragonina més que centenària i que Tomàs Forteza li va deixar la seva petjada marinera d’una manera inqüestionable, per un costat, i admirar la força del pinzell de la terrassenca Carmen Valverde, per un altre.