La Taula de diàleg i negociació

Quan anava a la Universitat tenia un professor que ens digué: «L’heu de fer molt grossa... una taula de quatre potes, si en retireu una, la taula no cau». Això vol dir que la taula de diàleg i de negociació pot tindre molts ensurts, queda clar que s’ha d’anar amb compte amb el que es fa, doncs, si traiem més d’una pota, la taula perdrà el seu equilibri i estabilitat per seguir avançant en el conflicte català.

La primera reunió del 28 de febrer ha estat de contacte i de prudència, la següent es farà a Catalunya.

De tota manera cal tenir en compte el calendari polític que és el següent:

-Aprovació dels Pressupostos de la Generalitat de Catalunya.

-Aprovació dels Pressupostos de l’Estat.

-Inhabilitació ferma o no del President Quim Torra.

-Eleccions al Parlament de Catalunya.

Situació política a Catalunya, moviments.

ERC es troba en el moment més àlgid del període democràtic. JxC es va configurar per gent de diferents corrents, però de sentiment independentista, sempre pendent del que digui Puigdemont. El PSC està situat en millorar l’autogovern de Catalunya però lluny de la unilateralitat. El catalanisme està molt fraccionat, en aquests moments hi ha moviments que intenten configurar una nova candidatura: PDeCAT, Demòcrates, Units per Avançar, Lliures, Convergents, La Crida. La trobada a Poblet del 21 de setembre 2019 dels anomenats El País de Demà pretén una nova refundació del catalanisme, però fora de la unilateralitat, donat que el camí per aconseguir la independència serà llarg. Reunits el 7 de març han pres la decisió de convertir-se en un partit polític. Pujol ho va fer des de Montserrat, ara es pretén fer un nou camí des de Poblet.

La darrera enquesta de primers de març, situa a ERC com a guanyador, seguit del PSC, JxC, Cs, Comuns, PP, CUP, VOX. ERC 43, JxC 24, CUP 6 tindrien majoria absoluta amb 73 Diputats (majoria 68). La candidatura d’El País de Demà pretén obtenir 7 Diputats, uns 300.000 vots per tal d’evitar un Parlament de majoria unilateral per aconseguir la independència, és a dir sí però més a poc a poc.

Poden passar coses

1- En cas d’avançar les eleccions a Catalunya, quins seran els candidats? Pot afectar el recorregut de diàleg i negociació de la Taula?

2- Inhabilitació del President Quim Torra, sense haver convocat eleccions? Trasbals a la línia Puigdemont?

3- I si l’Estat a la Taula ofereix una solució model País Basc que farà el moviment independentista?

Conclusió: a tots aquests problemes que no són pocs, només ens faltava el coronavirus COVID-19 i l’Estat d’Alarma per posar més actors a les incerteses. Que Déu ens agafi confessats si la Taula no serveix per a res.

Així ho veig.