Si m'estimes, no vinguis

La cosa va per llarg i per tant ens hem d’armar de valor, paciència i responsabilitat. L’estat d’alarma decretat per la pandèmia del coronavirus s’amplia quinze dies i les mesures i restriccions, inclòs el confinament, que havien d’acabar el 29 de març s’estenen fins a l’11 d’abril.

La Setmana Santa enlaire però, tal com està el pati, el que ens ha d’ocupar i preocupar és no viure una Setmana Tràgica. Per això, malgrat la gravetat de la situació, cal mantenir l’optimisme i confiar que amb l’esforç col·lectiu acabarem vencent al virus i recuperant la normalitat. I un dels ingredients de la fórmula de l’èxit són les decisions valentes de les administracions per dotar als professionals de la salut de tots els recursos necessaris per a l’adequada autoprotecció per fer amb seguretat els diagnòstics i tractar als contagiats.

En aquest sentit sembla que, finalment, hi ha acord entre els polítics que han entès que l’enemic és el COVID-19, no el rèdit electoral. Però hi ha un segon ingredient imprescindible: evitar la propagació del virus. I això només s’aconsegueix amb el confinament estricte de la població, tret de situacions de necessitat justificada. En aquest punt també calen decisions valentes i contundents de les administracions. La Guàrdia Urbana de Reus ha aixecat aquests darrers dies més de 250 actes per incompliment de les mesures de restricció de mobilitat. Fins i tot, van detenir una persona per reiteració en passar-se pel forro les instruccions de quedar-se a casa. 250 actes signifiquen un 0,25 per cent de la població de Reus que supera les 104 mil persones. Abans de la crisi del coronavirus podríem assumir com a «normal» aquest per percentatge d’incivisme però ara és inacceptable. Els caps de setmana del 14 i 15 i del 21 i 22 de març hem pogut veure imatges de conductors i conductores aturats i sancionats per intentar anar a passar uns dies a les segones residències. Només la por o la negligència poden explicar que no justificar aquests comportaments il·legals i insolidaris. I si la por ens fa ser negligents, malament. Però si som negligents a consciència, fatal. Letal. Fins i tot per frenar aquesta mena de fugida, alguns municipis del Priorat han llençat la campanya «Si estimes el teu poble, no vinguis».

El confinament ens ha obligat a renunciar temporalment als petons i les abraçades amb els qui estimem. I hem redescobert finestres, balcons, terrasses i terrats com a espais primaris i autèntics d’expressió i comunicació. Els moments de dificultat posen a prova els sentiments més profunds de les persones. I de moment, els solidaris guanyem per golejada. Als qui no ho són, ni aigua.