L'heroisme

Què és l’heroisme?

És el coratge de la professional de la sanitat que després d’enllaçar diversos torns atenent als afectats pel virus encara té energies per animar la població des de les seves xarxes socials i ens envia un requeriment que és l’exigència moral del moment: «No sortiu de casa. Penseu en els que estem donant la cara als hospitals. No us rendiu. Guanyarem!»

És el dibuix que un infant reclòs a casa ha penjat a la seva habitació on una mena de superheroi derrota al coronavirus mentre a la part inferior del paper ha escrit: «Avi i àvia, us estimo.» És el compromís del propietari d’un petit negoci que reduirà marges d’on sigui abans d’acomiadar a cap dels seus treballadors perquè fer-ho en aquestes circumstàncies, diu, «seria contrari a l’impressionant exercici de responsabilitat que està demostrant la gent.» O el d’aquelles persones que malgrat no identificar-se políticament amb el Govern i està en desacord amb algunes de les seves decisions han entès que això no va de vella política en petitet (ras i curt: criticar-ho tot, alimentar les teories conspiratives més al·lucinants i divulgar informació falsa) i s’han arremangat per remar tots junts i sortir d’aquesta situació tan difícil que no entén, com diu el president Pedro Sánchez, ni de diferències polítiques, ni de partits polítics, ni de territoris. És l’abnegació dels gasolineros, dels transportistes, dels treballadors i treballadores de supermercats, farmàcies, etc.; també dels agents de tots els cossos i forces de seguretat: mossos, policies, guàrdies civils, guàrdia urbana i policies locals (en el moment d’escriure aquestes línies han mort infectats pel virus dos agents de la Guàrdia Civil que han demostrat que el concepte voluntat de servei fins a les últimes conseqüències no és una parauleta per quedar bé sinó un compromís real.) Tots i totes, juntament amb els professionals dels serveis d’emergència, esteu fent una descomunal demostració de virtut i d’exemplaritat.

Sí, això és l’heroisme.

Després hi ha aquells, pocs però sorollosos, que fan just el contrari però em permetreu que en aquests moments realment excepcionals no els dediqui ni una línia perquè l’exemple de la gran majoria està molt per sobre de l’incivisme d’uns pocs.

Mireu, ens enfrontem, com ha recordat també el president Sánchez, a una setmana especialment perillosa on el volum de contagis posarà al límit la resistència tant del sistema de salut pública com del conjunt de la societat. Hem de donar tots i totes el millor de nosaltres mateixos per derrotar al virus i recobrar la normalitat. Tots els recursos de l’Estat estan mobilitzats per fer front al repte que tenim al davant. Aquest mateix cap de setmana el ministeri de Salut ha informat que ha repartit 1.602.800 mascaretes destinades a pacients i personal sanitari, de les quals 513.393 s’han destinat a Catalunya. D’ençà que ha començat la crisi s’han distribuït ja més de 4 milions de mascaretes. Tot i que som conscients que encara hi ha problemes per la seva manca arreu, Així mateix, s’ha iniciat la distribució de tests ràpids de detecció de COVID-19. Tots els recursos, doncs, estan i estaran abocats a derrotar al virus.

Hem de seguir amb aquest esforç col·lectiu històric. Cada acció individual compta. L’autèntic heroisme és el que esteu demostrant vosaltres aquests dies quedant-vos a casa i trencant així la corretja de transmissió dels contagis. Ens en sortirem. Cada vida salvada, cada cop que evitem un contagi, és una victòria. Gràcies a l’heroisme increïble demostrat a peu de carrer, i a cada domicili particular per milions i milions de valents i valentes, sortirem d’aquesta emergència sanitària més aviat que tard. Gràcies a tots i a totes per fer-ho possible. Força i ànims.