La protecció dels potencials deutors

La urgència de protecció dels deutors- Mecanismes de Segona Oportunitat-Mesures d’ordre social.

El passat 23 de Març es va publicar el relacionat amb la moratòria de la quota hipotecaria, en virtut del previst en el RDL 8/2020 de 17 de Març, de Mesures Urgents per fer front a l’impacte econòmic i social de la COVID-19.

Vista en perspectiva l’esmentada regulació legal, se’ns plantegen dubtes respecte a la seva eficàcia pràctica per la majoria dels que poden estar implicats en el compliment dels requisits que exigeix la mateixa; a més a més, s’han produït dubtes que, davant la inseguretat manifesta, comporten una reflexió general respecte de la diferent legislació vigent en relació amb la «protecció dels deutors hipotecaris». D’acord amb l’anterior, i independentment de la mateixa vigència del mateix RDL 8/2020 de 17 de Març, entenc que és el moment de valorar, en profunditat, el que suposa la diferent legislació apareguda des de l’any 2012 fins a la data, en relació amb la protecció dels deutors hipotecaris i les diferents sortides amb relació a la reestructuració del seu deute i lloguer social.

En concret em refereixo al Codi de bones pràctiques, que es concreta en la següent legislació:

-RDL 6/2012 de 9 de Març de «Mesures urgents per la protecció de deutors hipotecaris sense recursos».

-Llei 1/2013 de 14 de maig «Per reforçar la protecció dels deutors hipotecaris, reestructuració de deute i lloguer social».

-Llei 25/2015 de 28 de Juliol de «Mecanisme de Segona Oportunitat, reducció de càrrega financera i altres mesures d’ordre social».

-RDL 5/2017 de 17 de Març que modifica el RDL 6/2012 i Llei 1/2013, per «Reforçar la protecció dels deutors hipotecaris, reestructuració de deute i lloguer social».

En conseqüència, entenc que, donades les característiques de la situació crítica que estem veient, amb la paralització quasi total de la nostra economia, que comportarà greus perjudicis per una gran majoria de la nostra ciutadania, ja siguin treballadors per compte d’altri, autònoms i petites empreses, especialment de caràcter econòmic a l’hora de poder percebre uns ingressos mínims de supervivència i per fer front a les obligacions financeres subscrites, crec imprescindible l’activació de les diferents vies contemplades en la legislació anteriorment referida, a l’hora de fixar estratègies de futur.

És evident que moltes seran les famílies que patiran aquestes dificultats «dineràries» i que no podran fer front als pagaments compromesos, amb especial referència a la hipoteca del seu habitatge o altres obligacions creditícies assumides, i és per això que, d’acord amb aquesta al·lusió legislativa esmentada, serà necessari activar, amb totes les conseqüències, el previst en les mateixes per les vies de reestructuració viable del deute, quitança important d’aquesta, donacions en pagament i lloguers socials.

En resum, entenc que la protecció, que d’alguna manera regula tot el relatiu als deutors sense recursos, i de manera molt especial als deutors hipotecaris, però sense oblidar tampoc a tot el que suposa el Mecanisme de Segona Oportunitat, poc publicitat, però fonamental en el mesos vinents per a moltes famílies, farà necessari una potenciació de la posada en pràctica de la dita dinàmica legislativa referida amb totes les seves conseqüències.

En qualsevol cas, serà necessari que la implementació i compliment dels requisits exigits legalment, es puguin agilitzar a tots els nivells, i així, les parts intervinents, entitats financeres, notaris, registres públics, mediadors, administradors concursals i advocats, puguin disposar, de manera urgent, de les fórmules per l’agilització, més si escau, d’una sèrie de mesures que no poden quedar-se en un pur voluntarisme verbal-legislatiu, sinó que hauran de posar-se en pràctica, amb totes les conseqüències, per poder sortir «vius» de la situació actual que no distingeix a ningú per la seva negativitat manifesta absoluta.

Espero que les administracions públiques implicades en el tema, plantegin les fórmules i recursos necessaris, de tot ordre, perquè la teoria sigui pràctica general agilitzada i que el seu coneixement arribi a tots els que es vegin implicats; així mateix que les entitats financeres, públiques o privades,