Reactivació

El moviment es demostra caminant. Aquesta sentència és del filòsof grec Diògenes nascut l’any 412 aC a Sinope, ciutat ara turca. I gairebé 2.500 anys després continua estant vigent. El pensador pertanyia a l’escola cínica que originalment predicava la vida senzilla i d’acord amb la natura. Malauradament amb el pas del temps la paraula cínica ha mantingut només l’accepció que s’aplica a la persona o posició basada en la falsedat. Coses de la història mutant de la humanitat. Però tornem al moviment. Ara més que mai, necessitem activitat per evitar que els efectes temporals sanitaris, socials i econòmics de la COVID-19 es cronifiquin i desemboquin en l’anquilosament i deteriorament de les nostres vides. El govern de l’Ajuntament de Reus ha vist aquest risc i ha actuat promovent una plataforma público-privada molt transversal per dissenyar una estratègia i unes accions que permetin la reactivació socioeconòmica de la ciutat. La plataforma ha fet una primera reunió i ja només això és una magnífica notícia. És en els moments de dificultat i incertesa quan es posen a prova els lideratges de les institucions i les entitats, siguin ajuntaments, patronals, sindicats, sector educatiu, associacions socials, culturals i d’oci. La llista és molt llarga. L’alcalde, Carles Pellicer, i la vicealcaldessa, Noemí Llauradó, han encapçalat un exercici de responsabilitat que ha estat entomat positivament per totes les entitats convocades a la primera trobada. És un punt de partida. Però la certesa de l’impacte de la pandèmia sobre Reus exigeix fer molts més passos endavant. La voluntat de treballar plegats és el primer. El segon hauria de ser concretar una partitura que els diferents músics de l’orquestra puguin interpretar sense desafinar. S’entén que calen fer assajos fins a aconseguir que la sintonia soni ajustada. Tots els instruments, els de vent, corda i percussió, tenen l’oportunitat de revisar com han tocat fins ara per arriscar-se a fer-ho diferent i d’acord amb el nou món que s’ha obert a trompades davant nostre. Antonio Machado, universal poeta espanyol nascut a Sevilla el 1875 i mort exiliat a França el 1939, ens va deixar una estrofa que ara ve a tomb: «Caminante, no hay camino, se hace camino al andar». Vés per on Diògenes i Machado es donen la mà i ens conviden a deixar el bla, bla, bla i a actuar en conseqüència. La iniciativa de l’Ajuntament ha aixecat moltes expectatives tant per la celeritat en proposar-la com per la resposta de molts representants de la societat reusenca. És una magnífica oportunitat per repensar la ciutat, entomar els reptes i fer-nos tots plegats millors. Reactivar: tornar a fer funcionar un mecanisme. Mecanisme: conjunt de peces o elements ajustat entre si que fan un treball. Sembla fàcil però no ho és. Estem parlant El moviment es demostra caminant. Aquesta sentència és del filòsof grec Diògenes nascut l’any 412 aC a Sinope, ciutat ara turca. I gairebé 2.500 anys després continua estant vigent. El pensador pertanyia a l’escola cínica que originalment predicava la vida senzilla i d’acord amb la natura. Malauradament amb el pas del temps la paraula cínica ha mantingut només l’accepció que s’aplica a la persona o posició basada en la falsedat. Coses de la història mutant de la humanitat. Però tornem al moviment. Ara més que mai, necessitem activitat per evitar que els efectes temporals sanitaris, socials i econòmics de la COVID-19 es cronifiquin i desemboquin en l’anquilosament i deteriorament de les nostres vides. El govern de l’Ajuntament de Reus ha vist aquest risc i ha actuat promovent una plataforma público-privada molt transversal per dissenyar una estratègia i unes accions que permetin la reactivació socioeconòmica de la ciutat. La plataforma ha fet una primera reunió i ja només això és una magnífica notícia. És en els moments de dificultat i incertesa quan es posen a prova els lideratges de les institucions i les entitats, siguin ajuntaments, patronals, sindicats, sector educatiu, associacions socials, culturals i d’oci. La llista és molt llarga. L’alcalde, Carles Pellicer, i la vicealcaldessa, Noemí Llauradó, han encapçalat un exercici de responsabilitat que ha estat entomat positivament per totes les entitats convocades a la primera trobada. És un punt de partida. Però la certesa de l’impacte de la pandèmia sobre Reus exigeix fer molts més passos endavant. La voluntat de treballar plegats és el primer. El segon hauria de ser concretar una partitura que els diferents músics de l’orquestra puguin interpretar sense desafinar. S’entén que calen fer assajos fins a aconseguir que la sintonia soni ajustada. Tots els instruments, els de vent, corda i percussió, tenen l’oportunitat de revisar com han tocat fins ara per arriscar-se a fer-ho diferent i d’acord amb el nou món que s’ha obert a trompades davant nostre. Antonio Machado, universal poeta espanyol nascut a Sevilla el 1875 i mort exiliat a França el 1939, ens va deixar una estrofa que ara ve a tomb: «Caminante, no hay camino, se hace camino al andar». Vés per on Diògenes i Machado es donen la mà i ens conviden a deixar el bla, bla, bla i a actuar en conseqüència. La iniciativa de l’Ajuntament ha aixecat moltes expectatives tant per la celeritat en proposar-la com per la resposta de molts representants de la societat reusenca. És una magnífica oportunitat per repensar la ciutat, entomar els reptes i fer-nos tots plegats millors. Reactivar: tornar a fer funcionar un mecanisme. Mecanisme: conjunt de peces o elements ajustat entre si que fan un treball. Sembla fàcil però no ho és. Estem parlant d’un mecanisme social. Però no és impossible.