A poc a poc

Totes i tots tenim unes ganes boges que arribi aquesta «nova normalitat» a les nostres vides. El confinament està posant a prova la nostra disciplina i paciència però també la nostra solidaritat amb la comunitat. Algunes imatges d’aquest diumenge quan la canalla menor de catorze anys va poder sortir al carrer acompanyada d’un adult ens han de fer reflexionar. Les autoritats sanitàries i polítiques no ho han tingut fàcil per definir les mesures de protecció i els mecanismes per controlar el seu compliment i ara tampoc els resultarà senzill invertir el procés i començar a afluixar la corda. Hi ha hagut i hi haurà encerts i errors i ja tindrem moment d’exigir les responsabilitats polítiques als qui administren la vida pública. A la resta ens toca col·laborar amb els gestors de la crisi sanitària i demostrar amb la nostra conducta, com ho hem fet fins ara, que tenim el cap ben moblat i som corresponsables de la salut dels nostres veïns. Mascareta, guants, distància social i coneixement. La recepta és molt simple. I diumenge vaig veure alguns adults pels carrers i places de Reus que, empeses per l’energia i les emocions retingudes durant tantes setmanes, es van passar les mesures pel ral. Em direu que si la cultura i el caràcter mediterranis, que si les llibertats individuals, que si jo controlo... Trobarem mil justificacions o excuses a aquests comportaments minoritaris... Però és que ara és més important que mai la col·laboració individual per fer front a un problema que ens afecta col·lectivament i sense distincions de cap mena. Un problema generat per un bitxo microscòpic que ens està amargant a totes i a tots la festa de flors, violes i romaní. Fem un nou esforç per ajudar-nos tots plegats a posar llum i esperança a una època fosca i incerta. Les persones, les famílies, les empreses, les entitats tenim un paper determinant per compartir i defensar les pautes de comportament que ens ajudin a avançar amb la màxima seguretat possible per aquest camí de la desescalada del confinament. Està a les nostres mans. Les autoritats sanitàries i polítiques poden dir missa. Si nosaltres no col·laborem activament, allargarem més del necessari aquest trànsit cap al temps postcoronavirus. A poc a poc i bona lletra. Si hem criticat la manca d’anticipació de les autoritats, no cometem nosaltres l’error de la precipitació. Els indicadors sanitaris, amb tots els matisos que vulgueu, confirmen que Reus ha estat una ciutat exemplar amb una consciència cívica col·lectiva admirable. No ho espatllem ara. Cada reusenca i reusenc compta molt en aquest tram de la gestió de la crisi sanitària. Ens necessitem tots ben sans per ajudar als malalts i per entomar amb força l’altra recuperació, la socioeconòmica.