Tarragona, dues regions sanitàries en fase 1

La polèmica entre si la unitat de desconfinament (gradual, reversible i asimètric) havia de ser la província o, a Catalunya i el País Valencià, la regió sanitària... ha acabat resultant que, a la nostra província de Tarragona, el desenllaç serà el mateix, amb una excepció: podem passar a la fase 1 tant la regió sanitària de l’Ebre com a la nostra del Camp (inclou la Conca, el Priorat i el Baix Penedès). Per tant, la mateixa província (d’Alcanar a Segur; tret de Cunit, seguint la costa), de la suma de les dues regions sanitàries.

La decisió de desconfinar-se a la fase 1 l’ha de perdre el ministeri de Sanitat de Salvador Illa a proposta de la conselleria de sanitat. Remarquem: a proposta de la conselleria de sanitat de la Generalitat d’Alba Vergés, no de la subdelegació del govern general espanyol de Joan Sabaté. La diferència entre l’esquema autonòmic i el centralista radial.

Evidentment, el govern català independentista voldria decidir, desconnectat del tot del general espanyol (l’un i l’altre... elegits en investidures sorgides de legislatius de circumscripcions provincials). Però el marc jurídic de distribució de competències, al nostre Estat compost, fixa que les restriccions a la mobilitat pertoquen al Congrés.

A més de la consideració jurídica – com em recordava l’amic Joan Maria Abelló – pot ser que n’hi afegim una de moral: l’excepcional govern d’esquerres de coalició a Madrid (34,7% del vot català el 10-N) es percep – a si mateix - i és assenyalat com a màxim responsable (i per tant possible culpable) de les xifres de sanitat i d’economia provocades per la terrible sobrevinguda pandèmia. Xifres que signifiques persones, una a una, amb noms propis i entorns de família i amistats.

El govern resultant de les eleccions generals se’n percep, com a responsable/culpable per la mateixa naturalesa de la inequívoca sensibilitat social de socialistes i d’UP. En la votació per prorrogar el quart termini d’estat d’alarma, govern d’esquerres nítidament acompanyat per Cs, PNB, i altres grups - amb especial demostració de fibra moral el portaveu de Compromís i la de Coalició Canària. Inés Arrimades esborronadora... Potser que recordem que és una política catalana, com Salvador Illa, com Meritxell Batet, com cadascun dels congressistes electes per la província de Tarragona de distintes candidatures.

El govern presidit per Pedro Sánchez és percebut com a responsable, candidat a culpables, pel dit acusador de la rivalitat inclement del PP (Vox fa ranxo a part). Però, des de l’òptica catalana / catalanista social i federal, sabem que des de fa dècades no costa gaire espolsar-se les puces amb el popular «la culpa és i serà de Madrid» per part dels nostres nacionalismes. I en la votació d’aquell quart termini, cadascuna de les opcions independentistes (de les dues gats i gos al govern de la Generalitat, i la CUP) no han perdut l’oportunitat de «desconnectar de la responsabilitat», votant-ne un no que de triomfar hauria abocat a un vertigen. La mateixa tardor de 2017, quin vertigen provocat per l’independentisme –amb un gruix de força social tant irreductible com insuficient.

Potser vaig equivocat, però em fa la impressió que mentre el govern general espanyol (d’esquerres) viu en l’angoixa i en la resolució apressada, plena de rectificacions; potser encapsulat (que per això haurà de dialogar més a Cs i PNB) vet aquí que massa portaveus del govern català s’expressen cofois d’exhibir, sobretot, «una agenda pròpia i diferenciada» perquè creuen més en el «processisme» que l’acció del mateix autogovern. Massa portaveus. Amb el pas de les setmanes m’he anat fent aquesta humil opinió, també rectificant elogis....

Mercès a la majoria absoluta al Congrés, que aplega tant UP com Cs!, tenim quart termini d’estat d’alarma i perspectiva de quatre fases.

La província de Tarragona, la suma de les regions sanitàries de l’Ebre i el Camp, tret de Cunit, segurament entrarem el dilluns 11 de maig a la fase 1: la semirepresa de l’activitat comercial i turística. Desig sincer de coratge de l’oferta i de col·laboració de la demanda. Penso agafar l’autobús de Penedès per acostar-me a hisenda de la rambla Nova per fer la declaració de la renda.