Reus net

La gestió dels residus sòlids urbans és una de les patates calentes de qualsevol municipi de més de 500 habitants. Imagineu-vos el que deu significar per una ciutat com Reus amb prop de 104 mil ànimes funcionant a tot drap.

Per ordenar i minimitzar el cost mediambiental i econòmic d’aquest procés, la ciutat ja fa una bona colla d’any que va apostar per la implementació de la recollida selectiva. Plàstics i llaunes al groc, vidres al verd, paper i cartó al blau, orgànica al marró i rebuig al gris. Ja em perdonareu si he comès algun error.

Aquest és l’arc de Sant Martí d’un estol de contenidors ubicats per tot Reus que ens diuen cada dia: siguis cívic i solidari. La regidoria de Medi Ambient ha fet públiques les dades d’una lleugera millora en el percentatge de recollida selectiva durant el primer trimestre del 2020. Ignoro si la sensibilitat provocada pel confinament hi ha tingut res a veure. No tinc dades però si non è vero, è ben trovato. És més probable que sigui resultat de la maduració de la consciència de les reusenques i els reusencs estimulada per campanyes informatives i inspeccions municipals.

A vegades ens convé una empenteta per fer el pas i vèncer la mandra de triar abans de llançar. Però encara queda molta feina per fer i la pilota és a la taulada de cadascú de nosaltres. El consistori pot fer tota la pedagogia que vulgueu i, si cal, amenaçar amb sancions els incompliments de les normes, però la responsabilitat individual i comunitària és la peça clau. Ens poden explicar que els carrers estaran més nets, els cels més blaus, les aigües cristal·lines i que l’estalvi econòmic d’una bona recollida selectiva es pot invertir en altres serveis públics. Ja fa anys que veiem campanyes locals, nacionals i internacionals que ens conviden a fer ciutats, països i un món més sostenibles. Però costa. Millorem però molt lentament.

El regidor Daniel Rubio, juntament amb les dades de certa millora en la recollida selectiva, ha anunciat un projecte per identificar les bones pràctiques als mateixos contenidors amb un lector de targetes que permetés premiar-les amb algunes bonificacions en les taxes municipals.

En un món ideal no caldria ni premiar als qui fan el que han de fer ni haver de castigar als qui s’ho passen pel forro. Però com que vivim al món que fem i desfem cada dia, trobo molt interessant la iniciativa. I tant de bo el projecte rebi el suport financer de la Unió Europea.