L'Ajut als autònoms i petita empresa

Sobreviure a l’actual moment de negativitat, que tot ho condiciona, no solament comporta estratègies de caràcter mèdic, sinó que també precisa, de manera vital, el disseny d’unes previsions econòmiques que permetin, especialment als més dèbils, sortir del panorama de bloqueig de mercat que tenim avui vigent.

Respecte de fixar una estratègia de futur, i les mesures d’ajuts que han de dissenyar els governs de torn i, especialment el de l’Estat, a l’hora de fer unes propostes que permetin la supervivència a la petita empresa i els autònoms que, d’entrada, són els més perjudicats de manera objectiva i que en tot cas representen una «força» que és la que crea la majoria de llocs de treball, són prioritats irrenunciables.

Independentment de ser molt crític amb les mesures endegades fins a la data, de misèria absoluta, el cert és que tampoc es produeix des de la Unió Europea una capacitat de resposta cap a uns col·lectius que hauran de constituir la «pinya fonamental» per tornar a conquerir «el castell» d’un estat de benestar, ara molt tocat, i amb previsions gens optimistes.

Seria bo que els governs i els organismes representatius d’aquests sectors de microeconomia exigeixin uns ajuts reals i no només unes bones paraules buides de contingut, per tant, a què s’espera per part del

Govern Europeu, ara més necessari que mai, per fixar uns acords, iguals per a tots els països de la Unió, a l’hora de concretar un cúmul d’actuacions de futur realistes i que donin l’esperança imprescindible per tornar a lluitar a partir de l’acabament del silenci mèdic que, esperem, doni sortida en positiu a la nova realitat.

Realment són importants i fonamentals les actuacions cap als assalariats, però oblidar els que realment suporten el pes més important és deixar en mans exclusives de les grans empreses i corporacions la reactivació d’un futur, on segurament els únics que sobreviuran seran ells. L’exemple, en el seu dia, de l’esforç compartit per salvar les entitats financeres de la fallida segura, amb un esforç inimaginable dels comptes públics, hauria de ser la peça a posar en pràctica per aquesta unió de petits emprenedors que hauran de ser la referència obligada de futur.

Deixar caure la petita empresa i els autònoms és un repte que només ens portarà cap a un capitalisme salvatge que no es pot assumir, per molt que el que ha succeït i les seves conseqüències siguin l’excusa vàlida per portar-ho a terme.

Esperem que els ajuts de present i futur siguin reals i plens de contingut en totes els seus vessants, d’ajuda directa, però també d’exoneracions de caràcter fiscal i flexibilització de determinades obligacions formals inassumibles en el context que ens ve a sobre. És a dir, crec de vital importància, començar a introduir en tots aquests tipus de suports la paraula «condonació», entesa com un punt de partida perquè aquestes opcions petites d’iniciativa emprenedora no se’ns quedin pel camí, amb el que això representaria per la nostra societat de cara a un demà que voldrà tornar a un optimisme, avui fora de joc; ja sé que el tema és complex i polièdric, però no estudiar-ho des del seny i la realitat crec que seria un error, amb conseqüències imprevisibles, el «perdó dels deutes» haurà de ser una opció a tenir en compte, si realment es vol passar de les paraules als fets, sense expulsar del mercat una part representativa d’aquest.