El culebrot Mas d'en Sorder: frau de llei?

El mes de febrer passat tot semblava que estava solucionat, després de més de cinc anys, de tràmits urbanístics amb tota la complexitat que signifiquen els requeriments mediambientals que les actuals legislacions, sia municipal, sia territorial, obliguen a complir. ERC i En Comú Podem estava d’acord amb el projecte del Pla Parcial de Mas d’en Sorder que afecta un àmbit de 45 hectàrees de terrenys al voltant del mas modernista dissenyat per l’arquitecte tarragoní Josep Maria Pujol de Barberà i també amb l’antic mas amb una torre tardogòtica, declarada com Bé Cultural d’Interès Nacional/BCIN. La retirada de l’aprovació definitiva del PP-43 de l’ordre del dia del plenari ordinari del passat mes de febrer i després per silenci administratiu semblava que el PP-43 avançava, correctament. Però el divendres 22 de maig, 14 vots a favor – 7 (ERC), 2 (Podem), 3 (JxT) i 2 (CUP)– suspenen per un any aquest projecte urbanístic per «garantir l’interès general», paralitzen d’aquesta manera una inversió de cent milions d’euros per a la construcció de 236 habitatges i rehabilitar la masia modernista fent un hotel rural de categoria quatre estels superior. Volen acordar una modificació puntual del POUM i això ja sembla un mal son, un culebrot. Varen votar en contra 7 (PSC), 4 (Cs) i 2 (PP). És sorprenent que un Pla Parcial, com és el PP43, sense cap informe tècnic en contra no tiri endavant. Això, segons els socialistes provocarà «una crisi de confiança cap a la ciutat de Tarragona i és un frau de llei». Els taronges volen saber «quant costarà en indemnitzacions la suspensió». Els promotors probablement reclamaran uns 4,5 milions d’euros. Els populars diuen que estan «convertint a la ciutat en la capital de la inseguretat jurídica». El conseller Xavier Puig (ERC) manifesta que «apostem per una ciutat cohesionada i sostenible... No volem l’urbanisme dels amics del golf i de les pilotades amb vistes al mar». Els de JxTgna suggereixen que «a canvi de construir habitatges els promotors cedeixin Mas d’en Sorder a la ciutat i que s’atorgui una concessió administrativa per explotar la masia». Crec que no és mala idea, que s’hauria d’estudiar, ja que salvaguarda aquest BCIL. Els cupaires creuen que el POUM està caduc, ja que «es va elaborar en un paradigma que perjudica la majoria de la població».

Els promotors del projecte han mostrat en un comunicat el seu malestar arran de la decisió d’aturar el pla urbanístic de Mas d’en Sorder. En un comunicat denuncien «una falta de transparència en la gestió» del projecte urbanístic i consideren que aquest silenci els situa en una «posició d’indefensió i menyspreu». El grup Essentia Costa Daurada informa que el PP43 Mas d’en Sorder «compleix totes les ràtios mediambientals amb aspectes innovadors», indiquen, fins i tot, que «de les 37 hectàrees de zona de bosc, 26 havien de ser cedides a l’Ajuntament per tal d’integrar-les a la zona verda de l’AP-7 i a l’Anella Verda». Per tant, conclouen que la regidoria d’Urbanisme del consistori desacredita amb la decisió d’avui, els informes tècnics competents en l’àmbit del PP-43. Finalment, el grup promotor ha indicat que «analitzarem la resolució quan tinguem un comunicat oficial i ens reservem les mesures judicials oportunes per exigir responsabilitats per la cancel·lació del projecte.

El Mas d’en Sorder, amb la seva cúpula modernista de color blanc i verd, entapissada amb ceràmica trencadissa i una galeria porticada, a hores d’ara està abandonat i degradant-se a una velocitat de creuer: pintades a les parets, terres esfondrats, o sostres a un pas de caure, entre altres deficiències. Des de l’inici del Consell de Modernisme, any 2009, rehabilitar aquest mas ha estat un objectiu recurrent, igual que disposar del necessari Centre Jujol a la ciutat, per dinamitzar tot el Modernisme del territori. L’arquitecte tarragoní Jaume R. Costa defineix el Mas d’en Sorder com «un d’aquells exemples d’edificis rurals que ha tingut una llarga història de lligam amb el territori i de funcionament ininterromput: en aquest cas des del segle XIV a principis del segle XX». Aquest patrimoni, es perdrà gràcies a un frau de llei?