2 de juny

The Beatles van publicar un dos de juny de fa cinquanta-tres anys l’àlbum Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band. Tots els dies de la vida passen coses, però tendim a oblidar-les. És una acció involuntària de l’ésser humà de deixar de recordar i enterrar a l’inconscient fets viscuts. És possible que a molts els «cors solitaris» de la banda britànica no els soni de res. I que ni tan sols hagin vist mai la portada acolorida i atapeïda de gent d’aquest mític elapé –long play–. Sempre ens quedarà Spotify. És possible que no recordem que, un dos de juny de fa seixanta-set anys, Isabel II va ser coronada reina de l’imperi britànic. I encara hi és. I és més que probable que d’altres no vulguin recordar que un dia com avui de fa sis anys el rei Joan Carles I va anunciar l’abdicació en favor del seu fill, ara Felip VI. Els qui creiem en la democràcia i en la república no ho oblidem. I per tancar aquest breu recordatori d’efemèrides –res tenen a veure unes amb les altres, em sembla– recordem que el dos de juny se celebra el Dia de la Treballadora Sexual. Un dia com el d’avui de fa quaranta-cinc anys cent prostitutes van ocupar una església de Lyó per denunciar discriminació i reclamar millors condicions de vida i laborals.

Tot aquest galimaties de dates ve a tomb per reivindicar la història com la millor vacuna contra l’oblit. La història estudia el passat i, teòricament, ens hauria de servir per explicar el present i per encarar el futur amb la lliçó apresa. Aquesta és la teoria, però totes i tots sabem que la memòria és fràgil si no s’entrena. Sempre ens quedaran els llibres i les biblioteques. Els llibres electrònics –ebooks–, si voleu. Fa alguns dies, el diari El País li preguntava a la cantant i actriu Ana Belén quin podria ser l’aprenentatge de la pandèmia del coronavirus. La resposta de la madrilenya, que sempre ha destacat per no tenir pèls a la llengua, era contundent: «Som tan rucs que no sé si sortirem millors».

Vull creure que es referia a una part dels polítics, més amoïnats per treure rendiment electoral que no pas de sumar esforços per superar la crisi sanitària i l’econòmica, i a un sector de la població temptada d’abaixar la guàrdia pensant que, mort el virus, s’ha acabat la ràbia. Un dos de juny de fa tres-cents noranta-cinc anys es va produir la rendició de la ciutat de Breda –Països Baixos– a les tropes espanyoles. Un fet històric immortalitzat pel pintor Velázquez amb un quadre conegut com La rendición de Breda o Las lanzas. Que lluny i que diferent el mapa geopolític! Una pastilla d’història cada vuit hores fins que recuperem la memòria i el seny.