Diari Més

Creado:

Actualizado:

La situació post COVID-19 ens portarà, agradi o no, a un nou panorama general, que vist des de la basant econòmica, exigirà de determinades actituds, si realment volem «sortir vius» del model negatiu on ens hem vist instal·lats els darrers mesos i que ha suposat una caiguda històrica de la feina, a part d’una desfeta de moltes empreses, que veuran molt complicat el seu demà, amb el que això suposa per una societat massa castigada per unes noves gens optimistes, i que veu en perill el que ha aconseguit els darrers anys.

A ben segur que és el moment de fixar prioritats, i no solament a nivell privat, sinó també en la vessant institucional a l’hora d’esmerçar esforços i diners segons cap a on i en funció d’estratègies de supervivència, on hauria de privar, per damunt de tot, el manteniment de llocs de treball i preservar, com qüestió emblemàtica, el propi teixit productiu, és a dir, la iniciativa empresarial, tant a nivell d’autònoms, com de petita i mitjana empresa.

Segurament la feina, que suposo s’està fent, fa una visió panoràmica dels diferents esvorancs on som, i la necessitat de trobar alternatives per en sortir-nos dels mateixos, així la necessitat de fixar polítiques amb garanties d’efectivitat, hauria de ser la premissa fonamental si realment volem complimentar el que ens venen repetidament, «ens en sortirem».

Si entrem a concretar les vies necessàries, és clar que el més important seria aconseguir «unanimitats» el més amples possibles a l’hora de tenir els suports més grans per endegar decisions que, a vegades, a ben segur, no seran de fàcil recepció per la ciutadania, a la que s’haurà d’exigir sacrificis importants, per tant, de poc serviran «els discursos agraïts» si no es fa el que toca, malgrat tot, especialment si som conscients que els recursos, públics i privats, no son il·limitats i comencen a tenir problemes per mantenir, tot el compromès, fins avui.

Parlar de la necessitat d’una «política fiscal» realista, que sigui conscient dels sacrificis de famílies i empreses, és una referència obligada al mateix nivell que exigir una lluita contra el frau fiscal.

També la reordenació de la «despesa pública», que s’ha de fer més eficaç i raonable, sabent exigir als funcionaris capacitat d’entesa de la situació i la necessitat del convenciment de que son servidors públics, serà un altre fet a implementar, juntament amb una transparència reforçada irrenunciable.

Amb el que fa el «suport als emprenedors» s’ha de garantir l’eficàcia dels ajuts, de tot tipus, dissenyats fins la data i els que s’hauran de fer, així serà prioritari mantenir el suport, però també exigir el compliment de requisits fixats en una normativa realista i fora del debat partidista puntual.

Pel que fa al «manteniment de la feina», s’haurà de veure i valorar pel que fa a possibles ampliacions dels ERTES, especialment en el sentit de fer els esforços que calguin a l’hora d’adaptació a cada sector en concret, buscant les sortides més adequades a cada cas. També en aquest apartat s’haurà d’incidir en la necessitat de la «preparació per la feina» en una aposta decidida per la formació professional.

Finalment, la liquiditat empresarial hauria de ser un objectiu prioritari, no sigui que la manca de «suport financer», malgrat la viabilitat empresarial, pugui posar en perill moltes iniciatives possibles i amb capacitat de creació de llocs de treball, per tant, activar formules «d’ajut financer», és una necessitat indiscutible, a on Europa, també haurà de dir al respecte a l’hora de fixar els Plans que pertoquin.

En definitiva, són moltes les opcions a emprendre des del seny i la visió amplia del problema que farà que la confiança torni a assentar-se a la nostra societat, però crec fonamental saber sectorialitzar tot el que s’ha de fer donant les receptes necessàries en cada cas, i el que és, així mateix, vital, la presa de decisions no pot ser una qüestió a mig termini, sinó que ha de ser urgent i sense dilacions, no sigui que mentre pensem el que toca fer, ens quedem sense teixit empresarial, per tant, un cop superat el problema sanitari, les tasques a executar estan servides, esperem que tots els implicats sàpiguen «dissenyar la nova economia» per uns temps canviants.

tracking