Un govern ensorrat a la platja d'Altafulla

Principis de juny de 2015. Acaben de tenir lloc les eleccions municipals i a la taula de negociació, per reeditar govern entre AA i Eina-ERC, seuen persones de les dues formacions. La negociació se centra en regidories que havien estat mal gestionades per l’actual alcalde Jordi Molinera, concretament la d’Urbanisme. Després d’una aspra negociació, on queda fora de tot dubte la seva mala gestió de l’àrea, Alternativa assumeix Urbanisme i cedeix Medi Ambient perquè Alba Muntadas, present a la reunió, pugui liderar l’àrea. Dos dies després, cosa habitual en els dirigents d’ERC, es desdiuen i volen tornar a negociar. Volen recuperar l’àrea d’Urbanisme, a més d’Hisenda i Medi Ambient. Quan estan a punt de trencar-se les negociacions, accepten Hisenda, deixant Urbanisme i Medi Ambient a càrrec d’Alternativa Altafulla, amb molt pesar per a Muntadas.

Amb l’inici de la legislatura, la regidora d’Eina, ja dins del govern, posa en entredit públicament i de manera constant la tasca de la regidora titular Montse Castellarnau (AA). Al rerefons de la crítica oberta hi ha la gestió que fa Alternativa de la platja, amb el condicionament constant de la sorra per tal de minimitzar l’impacte dels temporals i el manteniment de la qualitat de serveis que garanteixen la Bandera Blava, distintiu de màxima qualitat de la nostra platja.

Avancen els mesos, i tot i cridar a l’ordre dins del govern per part de l’alcalde Fèlix Alonso, la crítica no disminueix i Eina-ERC comença a moure fils per a una moció de censura recolzada pel Regidor de Ciutadans i els dos regidors del PDeCAT. D’aquesta manera, Eina-ERC se situa fora del Govern i força la seva marxa. Com a nous socis, per donar estabilitat al govern, entren els regidors exconvergents, que ja havien estat al mandat 2011-2015.

A partir d’aquí, la platja i la seva “naturalització” comencen a ser un tema recurrent en l’oposició al govern d’Alternativa. A la campanya electoral es fa una especial èmfasi per part dels que ara són al govern, sense amagar el que pretenen. Els demés grups, sense excepció, adverteixen que el que defensa Eina-ERC, i en primera persona la regidora Muntadas, suposaria perdre la platja com a element de reclam turístic i generador d’activitat econòmica.

El dia 26 de maig de 2019, la ciutadania d’Altafulla decideix amb el seu vot que ha de ser Eina-ERC qui governi el municipi. Una rere l’altra, totes les promeses electorals i tots els artefactes d’oposició al govern en els darrers 3 anys de l’anterior mandat desapareixen de manera irremeiable (les veritats són tossudes i les mentides tenen les potes curtes). Molt poques s’aguanten dempeus i entre aquestes la que avui concentra l’atenció de la ciutadania: la “naturalització” de la platja. Un estudi encarregat a un expert (sembla que amic d’un hooligan de Molinera&Muntadas), que ens diu que tindrem una platja que serà l’enveja del territori, dóna l’empenta definitiva per a deixar l’espai indefens davant la força del mar. I d’aquesta manera arribem a la situació que estem vivint aquests dies.

És lògic que Muntadas no es tiri enrere en el projecte. És l’únic en què s’aguanta la seva coherència ideològica. Ja ha hagut de renunciar a la resta i no sembla que sigui una persona que estigui en un govern per escalar com la seva parella de ball. Hi és per les seves conviccions i, si a aquesta també hi ha de renunciar, poc li queda.

En aquests moments la situació dins del govern Eina-ERC/PSC/ARA ha de començar a ser insostenible. Les pressions de comerciants, votants propis i, evidentment, de la resta de ciutadania és asfixiant. No dóna capacitat per resoldre cap altre problema i aquest sembla enquistat.

Només queda per veure si pesarà més la renúncia al propi projecte (ja no ve d’un més) o la tossudesa coherent de la regidora. El temps ens donarà la resposta.

Per últim, si d’alguna cosa hem de reflexionar es sobre la humanització de l’educació i l’acompanyament de les famílies. Aquests dies en moltes llars queda palès la importància que té generar sinergies amb els centres educatius i tenir un grau implicació en l’educació de les nostres filles. Ara, la implicació de les famílies en l’acompanyament escolar ha estat forçat, potser és hora de que el sistema proporcioni eines per a que aquest esdevingui efectiu.